Gir culturalista
 |
| Slavoj Zizek |
Divendres dia 3 de juny. El Gonçal Mayos es pregunta per què fins als anys 80 la comunitat intel•lectual no feu de la cultura el centre de la seva atenció? Entre d´altres assenyala que un dels factors que contribuïren al que el gir cultural no es consolidés fou el prestigi que encara, durant bona part de la segona meitat del segle XX gaudia el marxisme. Segons els autors d´aquesta tradició, la preocupació per la cultura amaga altres conflictes més rellevants. La cultura s´identifica amb la classe dominant. Cultura és homogeneïtat, quan allò social és conflicte, lluita de classes. Aquestes arguments perduraren fins al 1989, data on es produeix la caiguda del mur de Berlin. Molts dels antics marxistes interpreten aquest fet com la derrota dels seus plantejaments més profunds i acaben passant-se al bàndol culturalista.
En el 2008, el filòsof eslovè Slavoj Zizek publica En defensa de la intolerancia. Aquí la pregunta no és per què la cultura no s´ha imposat com a centre neuràlgic de la reflexió, sinó per què aquest interès actual per centrar el debat en “el reconeixement dels diversos estils de vida”. Com en el cas els marxistes anticulturalistes del segle passat, Zizek insisteix que aquesta preocupació és una cortina de fum, darrera “s´amaga l´actual versió del capitalisme global”. Aquest “continu floriment de grups i subgrups”, “d´aquesta incessant diversificació, només és possible i pensable dins del marc de la globalització capitalista”, “l´únic vincle que uneix a tots aquest grups és el vincle del capital, sempre disposat a satisfer les demandes específiques de cada grup o subgrup (turisme gay, música hispana ...)”.
Bibliografia:
Slavoj Zizek, En defensa de la intolerancia, Ediciones sequitur, Madrid 2008
(tercera jornada del curs Cultura per a/en una època inculta)
En el 2008, el filòsof eslovè Slavoj Zizek publica En defensa de la intolerancia. Aquí la pregunta no és per què la cultura no s´ha imposat com a centre neuràlgic de la reflexió, sinó per què aquest interès actual per centrar el debat en “el reconeixement dels diversos estils de vida”. Com en el cas els marxistes anticulturalistes del segle passat, Zizek insisteix que aquesta preocupació és una cortina de fum, darrera “s´amaga l´actual versió del capitalisme global”. Aquest “continu floriment de grups i subgrups”, “d´aquesta incessant diversificació, només és possible i pensable dins del marc de la globalització capitalista”, “l´únic vincle que uneix a tots aquest grups és el vincle del capital, sempre disposat a satisfer les demandes específiques de cada grup o subgrup (turisme gay, música hispana ...)”.
Bibliografia:
Slavoj Zizek, En defensa de la intolerancia, Ediciones sequitur, Madrid 2008
(tercera jornada del curs Cultura per a/en una època inculta)
Comentaris