El dilema del cirurgià altruista.
Ets cirurgià i vols fer tot el que estigui en les teves mans pel nombre més gran possible de malalts. Matant a l´Eric, un jove sa que treballa de recepcionista, pots donar els seus òrgans a l´Andrea, el Barry, la Clarissa i el Donald, i així salvar les seves vides. És clar que ens veurem privats de l´Eric; per descomptat, és una triste pèrdua, però el món haurà guanyat quatre vides: quatre pel preu d´una està força bé.
Peter Cave, ¿Puede ser humano un robot?, Ariel, Barna 2009
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantiana
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-utilitarisme
Comentaris
Segons l'utilitarisme de Mill, s'hauria de buscar la major quantitat de felicitat general, no la major quantitat de bé individual, per tant, mataria l'Èric, salvant així als altres quatre.
Kant, critica l’utilitarisme de Mill perquè no respecte els drets individuals de les persones: la vida, la propietat o la dignitat, però Mill és conseqüencialista: valora el bé d’una acció pels efectes positius que se suposa que aquesta té per la majoria. Els seus detractors li qüestionen que com podem estar segurs que aconseguirem efectes positius per la majoria, podria ser que al final no aconseguíssim aquests efectes, per exemple, podria ser que les persones que el cirurgià ha decidit trasplantar al final morin d’una infecció i per tant, no s’hauria complert el principi utilitarista.
En el llibre que Mill va escriure sobre el liberalisme defensa que els drets individuals augmenten el benestar general. Aquesta afirmació es podria contradir amb el principi utilitarista. Podríem pensar que des d’aquest punt de vista Mill, es contradiu del defensat en el principi utilitarista i que recomanaria al cirurgià que tingués en compte els drets d’aquella persona sana en front de les malaltes abans de decidir.
Seguint aquestes teories, Kant, el que faria seria no matar a l’Eric ja que si ens posem a pensar que a nosaltres no ens agradaria que ens ho fesin, no el matariem. Segons Kant ningú ens ha dit el que tenim que fer sinó que ha sigut un acte que nosaltres mateixos hem decidit pensant en el bé d’aquella persona.
L’utilitarisme de Mill ens explica que hem de lluitar contra l’egoisme per tal de buscar i trobar la felicitat general i col•lectiva ja que si a priori hi ha una felicitat general, també hi haurà una felicitat individual.
Segons Mill el que hauriem de fer sería matar a l’Eric per tal de salvar als altres quatre malalts ja que ells són majoritaris i, per tant, més persones feliçes. Però si salvem a l’Eric y deixem que morin els altres no aconseguirem que la felicitat sigui col·lectiva, sinó que sigui particular, i aixó és el que Mill no vol perquè el que ell vol és que la gent pensi fredament en les conceqüències favorables o desfavorables per a la comunitat en el seu conjunt.
En canvi Mill,pensaria el contrari, que s'hauria de matar a l'Eric per poder salvar als altres 4 perquè lo important es el benestar general i en segon pla, hi ha la felicitat l'individual.
Així segons Kant, hauríem de salvar el noi sa i jove perquè és la forma d'actuar bé, és l'acció bona ja que aquest noi no té res a veure amb la malatia dels altres quatre.
En canvi l'utilitarisme de Mill no busca la major felicitat per a una persona sinó per a la major quantitat de felicitat i la major quantitat de persones. Així l'utilitarisme defensaria sacrificar els interessos d'un sol individu si això ajuda al benestar general.
Pe aquest motiu, segons Mill hauriem de matar el noi sa i jove per donar els seus òrgans als altres quatre ja que d'aquesta manera es salvaria el major nombre de persones i la felicitat seria col·lectiva.
Aquesta acció no estaria justificada per que l’utilitarisme no ofereix garanties per respectar els drets individuals, en aquest cas el de la vida. L’Eric no s’ofereix per salvar la vida dels seus companys, sinó que no es respecta la llibertat seva de decidir i això per Kant és inmoral.
Segons Mill:
Aquesta acció estaria justificada, ja que l’utilitarisme té com a regla general la felicitat general, no individual i l’imparcialitat, és a dir, que donaria igual si tinguessim una relació directa amb aquesta persona si al matar-la podem aconseguir el bé general. Per Mill val la pena perdre una persona, si amb aquest sacrificio podem aconseguir que en sobrevisquin quatre. Així que aquest text seria puramente utilitarisa, a favor de la posición de Mill.
Però la meva posición és la de Kant. Crec que l’utilitarisme ignora els drets individuals, un tant important com és la vida, i només dona importancia al benestar general, sense importar l’individu, és a dir, la felicitat en l’utilitarisme és la suma de totes les felicitats dels individus i per a mi això no ha de ser així per que no es té en compte la felicitat individual. Aquest acte pot afectar a alguns individus i a d’altres beneficiar-los.
per aixó en aquest cas, l'eric no té perquè se obligat a donar les seus organs, ja que ell es lliure de pendre la seva decisió, ja que el bé es respecta els principis sense importar les conseqúències.
A més kant defensa la rao pura, sense que afecti cap factor extern.
Segons Mill: EL UTILITZARIA el principi maximitzador de benestar en general, el qual diu que no pot haver una felicitat individual, si previament no hi ha una felicitat colectiva, per tant totes le snotres accions individuals tenen que esta orientades cap a la contribució de l'augments de la felicitat en general.
Per tant en aquest cas el estaria d'acord de que el eric moris pel demés ja que sortiria beneficios per tots, i no per una sola persona, tal com diu el principi, que primer va el benestar de tots abans que de un mateix.
la meva opinió es que estic afavor mill, que encara que moris una persona es podrian salvar més per tant a canvi d'una vida recibess 4 i per tant també surt a compte, i així surt guanyent els demés i la felicitat de ells i per tant tal com diu la regla d'or fes elq eu t'agradari q et facin a tu, si ti estiguessis en aquella situació t'hagues agradat que algú et salves la vida, per tan mill té raó.
Segons Kant una acció com la del cirurgià feta amb el consentiment del pacient si seria correcta, però en aquest cas, no té en compte les seves llibertats individuals. Per aquest motiu Kant critica l’utilitarisme de Mill perquè no mira la felicitat o el bé individual de les persones, per tan Kant salvaria a l’Eric.
MILL: Per a Mill el que és bó per a ell ha de ser bó per a tothom. La minoria dirigeix la majoria. Defensa l’utilitarisme criticat per Kant: el propi bé particular ha d’estar, subordinat al bé general, no pot anar en contra perquè això significaria restar el bé general del grup. Segons Mill si és necessari cal sacrificar a un per a salvar a molts, el bé propi s’aconsegueix amb el bé col•lectiu, totes les nostres accions individuals han d’estar orientades cap a la contribució de l’augment de la felicitat general.En aquest cas Mill optaria per salvar als 4 pacients i sacrificar a l’Eric com a resultat d’un càlcul fred de conseqüències favorables o desfavorables per a la comunitat en el seu conjunt.
Mill diu que s'ha d'actuar pensant en les conseqüències, en la felicitat general i en el bé de tothom així que ell mataria a l'Èric per intentar salvar les altres vides.
Jo crec que no sabria què fer ja que si matés a l'Èric per salvar als altres, mataria una persona sana sense saber si els altres acabarien bé i si no el matés acabarien morint 4 persones i ell seguiria viu. Potser si no tingués cap altre remei, no mataria a l'Èric pq si els altres 4 ja estant malament, s'acabarien morint i no en moriria 1 més pq està sa. Moririen menys persones.
Personalment, jo no triaria cap dels dos raonaments. En aqeust dilema, donaira esperança als malalts, perque visquessin tan com fos possible, i si, en última instància, arribessin els òrgans necessaris, INTENTAR salvar les seves vides; si no fos així, lamentariem les seves pèrdues, pero no seriem uns assassins, i la nostra consciència (Sentiment de culpa) no ens perturbaria, ja que hauriem fet, segons el peu parer, el que era correcte.
Segons l'utilitarisme de Mill, el que s'ha de buscar es la felicitat col·lectiva, una felicitat general, ja que aixi s'arrigaria a una felicitat individual. Doncs el que faria Mill seria matar a l'Enric per poder salvar als 4 pacients, ja que son mes i aixi una felicitat mes general, com que l'Enric nomes es un individu tenim que pensar en els altres 4.
Yo estic mes identificat amb Kant, ja que crec que es un mateix el que tingui la intenció d'ajudar a algú, i ningú el pot presionar, o en cas matar!!, per ajudar a persones que ni tan sols coneixes, i a mes com diu Kants fes als altres el que vols que et facin a tu, amb aquesta frase ho diu tot, el cirurgia no el pot matar per salvar aquelles vides, perque segurisim que ell no voldria que el matesin.
Mill: Per a Mill com explica en l’utilitarisme, diu que a l’hora de decidir que fer en una situació com la que té el cirurgià, no tens que pensar en un mateix, ni la situació sentimental que és té amb la persona que pot morir o sofrir, sinó que tens que mirar per el bé de totes les persones, Mill mira quina situació triaria per fer sentir més feliç a una quantitat més gran de gent, així doncs, si Mill fos el cirurgià decidiria matar a l’Èric, encara que tingui una relació més directa, i salvaria a les altres quatre persones, ja que mataria a un i faria feliç a quatre, per ell surt a compte.
En la meva opinió, si tingués que elegir per una de aquestes dues opcions elegiria la de Kant, ja que la de Mill la trobo una mica bèstia. Crec que la opinió de Kant és millor perquè per mi no és just el fet de matar a una persona sana i que no té res a veure amb les altres quatre persones i que ell mori i les altres se salvin, tot i que, intentaria trobar una solució que pugui beneficiar a tots 5.
Per començar, Kant diria que ningú ha demant opinió a l'Èric sobre la seva vida, i que per tant se l'està privant de la llibertat de decidir sobre un aspecte tan important com és la seva vida (imperatiu categòric). Kant argumentaría també que a ningú li agradaria perdre la vida sent jove i sa i amb tota la vida per davant, i que el que no volem per nosaltres tampoc ho podem voler per l'Èric perqué no seria étic. Una altra raó de Kant per no fer el transplant dels òrgans de l'Èric als altres quatre seria dir que no tenim un 100% de probabilitats de que la operació surti be, o de que els organs no siguin rebutjats per els organismes als quals els hem implantat, i que per tant podriem haver mort l'Èric i que després els altres quatre moríssin també a causa de qualsevol complicacció. En aquest cas hauriem perdut 5 vides en comptes d'una.
Mill en canvi seria partidari de sacrificar l'Èric per salvar als altres 4. Argumentaria que en el be i la felicitat de la majoria, fer això seria el millor (utilitarisme). Per a Mill el col·lectiu es abans que la persona individual i el que hem de buscar al realitzar una acció és fer feliç al màxim de gent possible i no ser egoistes.
La meva opinió és que en un cas així cap de les dues teories serviria per contribuïr a una desició encertada. En aquest cas estem jugant amb les vides de persones. Per una banda tenim a un recepcionista jove i per l'altre tenim a 4 desconeguts. En la meva opinió, no tenim prou informació sobre els pacients per pendre una desició moralment correcte. Per qui ens hem de decidir? Hem de decidir nosaltres qui viu i qui mor? Desenganyem-nos, cap dels dos finals sera un bon final per a ningú. Sempre sortirem perdent, tan en un cas com en l'altre, i perdrem ni més ni menys que vides humanes. En el cas de que jo fos el cirurgià i arribats a aquest punt de la reflexió sobre el que fer, jo optaria per salvar la vida d'aquell o aquells que la merexessin més. M'explicaré, si l'Èric a més de ser un jove recepcionista sa com un roure, als seus moments de temps lliure roba cotxes, pega pallisses a altres ciutadans o qualsevol cosa que amb la seva existència compliqui dràsticament les de la resta de ciutadans mentre que els altres 4 són persones pacifiques que només cuiden, ajuden i contrivueixen a que la resta de gent se senti feliç, obviament en aquest cas deixaré morir l'Èric i salvaré als altres 4, qui sap, potser lliuro a algún nen de quedar-se orfe amb aquest acte.
En el cas contràri, si l'Èric fos un jove inocent a les protes de la vida i sense cap maldat mentre que els altres 4 fóssin membres d'una oganització que trafica amb heroina y pudreix fent això les vides de milers de persones, en aquest cas salvaria l'Èric i deixaria morir als altres 4.
Potser la meva opinió sembla una bestiesa o quelcom molt macabre, però és la meva opinió. A mi personalment no m'importa el concepte "individu" ni el concepte "col·lectiu" en aquest cas, ni tan sols m'importa el concepte "llibertat". Tant és si l'Èric vol viure i no donar la vida per els alres 4, si és un assassí o quelcom així, el final de la seva vida de maldat fara possible el continuament de 4 vides inocents, o vicebersa. En cas de que aquest tipus de desició estigues en les meves mans, ni Kant ni Mill tindrien cap bon argument per ajudar a decidir el meu acte.
Partint de la base: només te valor moral una acció totalment lliure, la decisió d’ aquest metge (tenint a càrrec unes causes justificades per matar a l’ Eric) i la impossibilitat de l’ Eric per decidir si vol salvar als altres sacrificant la seva pròpia vida, totes dues accions serien immorals.
Mill:
Partint de la base de que Mill no vol la felicitat individual, sinó la col•lectiva, el metge en fred hauria de fer la següent valoració:
- Valorar les habilitats, el caràcter i el coneixement de cadascú per ser més útil a la societat. En el cas de que els nois malalts tinguessin aquestes facultats elevades per a un bé a la societat, el metge hauria de sacrificar la vida de l’Eric perquè pel preu d’una mort sofisticada aparentment , guanyaríem quatre sofisticades.
La meva opinió personal seria que la vida té un transcurs per a tothom i que no està bé acabar amb la vida de ningú (NO VOLUNTARI) per salvar la d’ altres encara que siguin majoria, siguin més intel•lectuals , o tinguin més habilitats.