Eleccions o oposicions.

... per què els governants són escollits popularment i no mitjançant una oposició. Al cap i a la fi, guanyar una oposició pot servir per seleccionar a qui millor preparat estigui, a qui millors habilitats tingui per desenvolupar la tasca de Govern. Un sistema de selecció basat en un examen o proves equivalents podria garantir, per tant, que siguin els millors qui arribin a la política. I, a més, un sistema així permetria resoldre l´espinós problema de si tots els ciutadans, amb independència de la seva vàlua o criteri, tinguin la mateixa influència a través del vot a l´hora de determinar la composició del Govern. ¿Per què han de valer totes les opinions el mateix, ja siguin les d´una mestressa de casa, un catedràtic de matemàtiques, un jove en atur o una empresària d´èxit?

Per respondre a aquestes preguntes, cal tenir en compte els valors que sustenten la pràctica democràtica de seleccionar els governants mitjançant elecció popular. En aquest cas, em sembla que l´argument és senzill: entenem que governar no només és qüestió de capacitat. A l´hora de decidir qui ha d´estar en el Govern, la capacitat dels polítics constitueix sens dubte una dada important, però hi ha una consideració igual o més important que fa inviable el sistema d´oposicions o examen, segons la qual el que està en joc no és tan sols l´exercici del governant, sinó també quin projecte o quin model de societat es perseguirà des del poder. (...) El sentit o el valor de la pràctica de les eleccions consisteix per tant en què s´hi opti per un model o un altre de societat. Si hagués acord social sobre com ha de governar-se, l´única diferència entre els candidats a exercir la responsabilitat de Govern seria la capacitat i, en tal cas, el sistema d´oposicions podria ser el més convenient.

Ignacio Sánchez-Cuenca, Igualdad y autogobierno, Claves de razón práctica, Marzo 2010, nº 200