La llei i la realitat.

Als ulls de Kant, allò que no existeix per la llei, per a la llei i en la llei senzillament no existeix en absolut. ¿La realitat? Una ficció. ¿La idea? L´única realitat. El subjecte de dret disposa d´una realitat noümènica que fa possible la seva realitat fenomenològica. Fora del dret, no hi ha res més.

Extrapolem, però només una mica. Quan el règim nacionalsocialista, emanat d´una legitimitat democràtica, arriba al poder al gener de 1933 per una veritable sobirania popular, amb absoluta legalitat, fa funcionar institucions que decideixen que els jueus no disposen del dret de considerar-se ciutadans del Reich i per tant de declarar-se protegits per aquest dret; quan el dret mateix avala en els textos la inexistència jurídica d´aquesta categoria d´homes que de sobte escapen a la regla comuna, els juristes nazis ¿es comporten d´alguna manera diferent de Kant, quan estableix que un nen nascut fora de la legalitat del matrimoni no és un subjecte de dret o que un duelista que se situa fora de la llei no pot recórrer a l justícia dictada pel dret? Els pares infanticides, l´homicida que sobreviu al duel, els nazis que efectuen els seu treball, tos cometen un crim en un terreny que la llei no cobreix, un camp no tocat per la regulació del dret, per consegüent, no són justiciables ... ¡Esfereïdor!

Michel Onfray, El sueño de Eichmann, Gedisa, Barna 2009

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantiana