Univers simbòlic i retrocés de la realitat física.

L´home que medita, diu Rousseau, és un animal depravat: ultrapassar els límits de la vida orgànica no representa una millora de la naturalesa humana sinó el seu deteriorament. Tanmateix, ja no hi ha sortida d´aquesta reversió del seu propi assoliment, no li queda més remei que adoptar les condicions de la seva pròpia vida; ja no viure en un pur univers físic sinó en un univers simbòlic. El llenguatge, el mite, l´art i la religió constitueixen part d´aquest univers, formen els fils que teixeixen la xarxa simbòlica, l´ordit complicada de l´experiència humana. Tot progrés en pensament i experiència afina i reforça aquesta xarxa. L´home ja no pot enfrontar-se amb aquesta realitat d´una manera immediata; no pot contemplar-la, com si diguéssim, cara a cara. La realitat física sembla retrocedir en la mateixa proporció que avança la seva activitat simbòlica. En lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit, conserva constantment amb si mateix. S´ha envoltat de formes lingüístiques, en imatges artístiques,en símbols mítics o en rituals religiosos, de tal manera que no pot veure o reconèixer res sinó a través de la interposició d´aquest mitjà artificial.

Ernest Cassirer, Antropología filosófica, Fondo de Cultura Económica, México 1977