Dues formes de transmetre informació: genoma i cervells.

Els animals som sistemes termodinàmicament improbables, excepcions locals a la tendència entròpica universal. Malgrat tot aconseguim sobreviure gràcies a què acumulem i transmetem els trucs (la informació) que anem descobrint. Rebem informació dels nostres congèneres per dos canals (a través dels gàmetes) i per aprenentatge social. La informació rebuda per aquest dos canals és emmagatzemada i processada en dos sistemes distints: el genoma i el cervell. El genoma processa la informació d´un mode lent, però summament fiable com a mecanisme de transmissió i emmagatzemament. El cervell processa la informació d´un mode incomparablement més ràpid, tot i que menys fiable. On els canvis de l´entorn són lents i a molt llarg termini, el genoma és el processador més eficient. Però quan els canvis són ràpids i a curt termini, el genoma no dóna a l´abast. Algunes línies gèniques han resolt el problema inventant el cervell. Els cervells són capaços de registrar els canvis a l´instant, i de processar la informació ràpidament. A més són capaços de transmetre aquesta informació de cervell a cervell, creant i acumulant així una creixent xarxa informacional que rep el nom de cultura. La cultura és la informació que es transmet entre cervells, és a dir, la informació transmesa per aprenentatge social.

Jesús Mosterín. La heréncia genética y el aprendizaje social, La Vanguardia, 24/08/2003
http://e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=1448
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/cultura-i-socialitzaci