Responsabilitat i ètica medioambinental.
Malgrat les dificultats que implica superar l´extensió limitada de l´empatia natural hi ha qui opina que és possible ampliar-la fins i tot a l´àmbit planetari, millor dit, biosfèric. Aquest plantejament tan ambiciós és defensat per Jeremy Rifkin en La civilización empática (2010). Les noves tecnologies de la comunicació han contribuït a l´extensió de la sensibilitat empàtica més enllà de les fronteres nacionals o culturals. La convergència històrica de dues tecnologies: Internet i les energies renovables farà possible una tercera Revolució Industrial que, segons aquest teòric de la tecnologia i les seves influències sobre la societat, propiciarà la infraestructura per propiciar el necessari salt de la humanitat cap a una consciència empàtica, és a dir, una ètica que sembla l´única que pot fer front al repte del canvi climàtic.
Tot i que els punts de vista de Giddens i Rifkin semblen a primera vista discrepar totalment comparteixen una cosa en comú: la importància que atribueixen al component empàtic de la naturalesa humana. El que els separa és l´extensió a la que pot arribar aquest sentiment. Exigua, en el cas de Giddens. En procés d´expansió, en el cas de Rifkin.
El punt de vista moral proposat per Tugendhat crec que no està assentat sobre la simpatia sinó més aviat sobre el sentit de la responsabilitat. Existeixen obligacions respecte els altres. Sabem que són obligacions perquè el seu incompliment suscitaria la indignació dels altres (en aquest cas, de les generacions futures). Aquestes obligacions consisteixen en actuar per impedir un mal evitable. Una vegada hem arribat aquí, la pregunta ineludible que ara mateix se´ns presenta és si són evitables els comportaments que provoquen l´escalfament del planeta. Si la resposta és afirmativa, aleshores hem de preguntar-nos en quin sentit està en les nostres mans impedir allò que és evitable, és a dir, si podem actuar com a individus o a través dels estats. Si deixem en mans dels poders polítics l´exclusiva dels problemes ambientals correm el risc de resignar-nos a què ens retallin part de les nostres llibertats individuals (com insinua Giddens). Si, pel contrari, també hi ha possibilitats d´actuar individualment podrem usar les potencialitats que ofereixen les noves tecnologies i els nous sistemes d´energies renovables, com diu Rifkin, per plantejar canvis en els nostres estils de vida perquè siguin els menys perjudicials per al medi ambient sense coaccions ni prohibicions externes.
És per responsabilitat que podem utilitzar les noves tecnologies per combatre el canvi climàtic. És per irresponsabilitat que podem perdre les nostres llibertats per fer front els problemes derivats de l´escalfament del planeta.
Tot i que els punts de vista de Giddens i Rifkin semblen a primera vista discrepar totalment comparteixen una cosa en comú: la importància que atribueixen al component empàtic de la naturalesa humana. El que els separa és l´extensió a la que pot arribar aquest sentiment. Exigua, en el cas de Giddens. En procés d´expansió, en el cas de Rifkin.
El punt de vista moral proposat per Tugendhat crec que no està assentat sobre la simpatia sinó més aviat sobre el sentit de la responsabilitat. Existeixen obligacions respecte els altres. Sabem que són obligacions perquè el seu incompliment suscitaria la indignació dels altres (en aquest cas, de les generacions futures). Aquestes obligacions consisteixen en actuar per impedir un mal evitable. Una vegada hem arribat aquí, la pregunta ineludible que ara mateix se´ns presenta és si són evitables els comportaments que provoquen l´escalfament del planeta. Si la resposta és afirmativa, aleshores hem de preguntar-nos en quin sentit està en les nostres mans impedir allò que és evitable, és a dir, si podem actuar com a individus o a través dels estats. Si deixem en mans dels poders polítics l´exclusiva dels problemes ambientals correm el risc de resignar-nos a què ens retallin part de les nostres llibertats individuals (com insinua Giddens). Si, pel contrari, també hi ha possibilitats d´actuar individualment podrem usar les potencialitats que ofereixen les noves tecnologies i els nous sistemes d´energies renovables, com diu Rifkin, per plantejar canvis en els nostres estils de vida perquè siguin els menys perjudicials per al medi ambient sense coaccions ni prohibicions externes.
És per responsabilitat que podem utilitzar les noves tecnologies per combatre el canvi climàtic. És per irresponsabilitat que podem perdre les nostres llibertats per fer front els problemes derivats de l´escalfament del planeta.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 9), Gedisa, Barna 2001
Jeremy Rifkin, La civilización empática, El País 19/03/2010Anthony Giddens, Cambiar el estilo de vida, El País, 22/10/2007
Comentaris