integració


Es pot formular amb una paradoxa: una escasa integració de la generació dels pares desactiva els problemes i els conflictes, i una bona integració de la generació dels fills els agreuja. Els pares compensen ls seva integració escasa i la discriminació oberta ambascens social, que malgrat tot, han viscut. Accepten la seva condició de marginats millor que els seus fills, que han perdut el contacte amb el seu lloc d´origen, i ara, ferits en la seva dignitat de francesos, estan creant el seu propi folklor amb una "Intifada francesa". Això explica que el joves actors de la revolta es refereixin a la seva situació en termes de dignitat, drets humans i marginació. Però de manera sorprenent no es refereixen en absolut al treball, tot i que no el tinguin.

Ulrich Beck, La revuelta de los superfluos, El País, 27/11/2005


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.