risc i igualtat

Dit amb una fórmula: la misèria és jeràrquica, el smog és democràtic. Amb l´extensió dels riscos de la modernització (per a la naturalesa, per a la salut, per a l´alimentació ...) es relativitzen les diferències i els límits socials. D´aquí se segueixen traient conseqüències molt diverses. Tanmateix, objectivament els riscos despleguen dins del seu radi d´acció i entre els afectats per ells un efecte igualador. Aquí rau precisament la seva nova força política. En aquest sentit, las societats del risc no són societats de classes; les seves situacions de perill no es poden pensar com a situacions de classes, ni els seus conflictes com a conflictes de classes.

Ulrich Beck, La sociedad del riesgo. Hacia una nueva modernidad, Paidós, Barna 1998