Retirada a la ciutadella interior.
Vull ser amo del meu regne, però les meves fronteres són extenses i insegures, per tant he de retallar-les per tal de reduir o eliminar les parts més vulnerables. Començo desitjant la felicitat, el poder, la saviesa o assolir un objecte particular. Però no puc controlar-los. Trio evitar la derrota i el desgast i, per tant, decideixo no lluitar per res que no pugui estar segur d´obtenir. Em determino a no desitjar allò inassolible. El tirà m´amenaça amb la destrucció de les meves propietats, amb la presó, amb l´exili o amb la mort dels que estimo. Però ja no em sento lligat a cap propietat, ni m´importa estar o no en la presó, i he extirpat del meu interior els afectes naturals, llavors ja no pot doblegar-me segons la seva voluntat perquè el que resta de mi ja no està subjecte a pors o desitjos empírics. És com si hagués executat una retirada estratègica a una ciutadella interior -la meva raó, la meva ànima, el meu jo "noümènic"- que no poden tocar, facin el que facin, ni les cegues forces exteriors ni la malícia humana.
Isaiah Berlin, Dos conceptos de libertad y otros escritos, Alianza Editorial, Madrid 2001http://www.slideshare.net/mvillarpujol/la-moral-kantiana
Comentaris