Escepticisme constructiu i l´eruga de la infància.

Penso que la ingenuïtat confiada pot ser normal i saludable en un nen, però pot esdevenir en credulitat malaltisa i censurable en l´adult. Créixer i esvevenir adult, en el sentit més ple de la paraula, hauria d´incloure el conreu d´un escepticisme saludable. (...)

No creure com és degut significa retenir la qualitat d´"eruga" de la infància (on és una virtut) en l´edat adulta (on esdevé un vici). En la infància la nostra credulitat ens és molt útil. Ens ajuda a omplir el nostre crani, de manera extraordinàriament ràpida, amb la saviesa dels nostres pares i avantpassats. Però si no creixem per sortir-nos-en en la plenitud dels temps, la nostra naturalesa d´eruga ens converteix en un blanc fàcil per a astròlegs, mèdiums, gurus, evangelistes i xerraires. El geni del nen humà, eruga mental extraordinària, li serveix per abeurar-se d´informació i idees, no per a criticar-les. Si més tard apareixen les facultats crítiques serà malgrat les inclinacions de la infantesa, i no causat per elles. El paper secant del cervell del nen és el planter poc prometedor, la base sobre la qual posteriorment tal vegada podrà desenvolupar-se l´actitud escèptica com una planta de mostassa que lluita per créixer. Necessitem substituir la credulitat automàtica de la infantesa per l´escepticisme constructiu de la ciència adulta.

Richard Dawkins, Destejiendo el arco iris, Tusquets editores, Barna 2000

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/lescepticisme