És la cosa i no la seva aparença la que ens apareix.

Fins i tot, si acceptem que les coses no són com apareixen ser, no se seguiria que el que veiem siga una altra entitat, anomenada la seua aparença o sense-datum. Són les coses les que apareixen, les que presenten una aparença i no les aparences mateixes les que apareixen. Si no percebem les coses com són realment, percebem encara les coses, les percebem d´una determinada manera. I percebem d´una determinada manera les coses que percebem i no la manera com es percep aquest (aquesta manera no és un objecte al seu torn). Fins i tot si no les percebem com són, les percebem elles i no un altre tipus d´entitat. No veu el cec de color les mateixes coses que jo veig? Hem de dir que els seus objectes de percepció no són els mateixos que els meus perquè els veu d´una manera diferent? Les experiències que tenim dels objectes poden ser molt diferents d´uns als altres i moltes voltes no es poden descriure ni donar a conèixer a una altra persona que no les tinga també, però les experiències són de coses, són les coses les que s´experiencien.

Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos, Teoria del coneixement, Universitat de València, València 1997