La pitxa un lio

Michel Foucault Els filòsofs de la Gleva.  Luís Roca Jusmet: Foucailt, 100 anys del seu naixement https://www.youtube.com/watch?v=mRfuRLT70hc   Stefano Puddu vs Manel Villar, Al voltant del concepte “dispositiu” de Foucault https://pitxaunlio.blogspot.com/2026/04/debat-al-voltant-del-concepte.html   Slavoj Zizeck, Por qué necesitamos la filosofía para sobrevivir como especie https://www.publico.es/opinion/columnas/necesitamos-filosofia-sobrevivir-especie.html   Manel Villar, Foucault en spot aclarar el que significa “justicia”? https://pitxaunlio.blogspot.com/2026/04/foucault-ens-pot-aclarir-el-que.html   Oriol Leira, Habermas vs Foucault https://pitxaunlio.blogspot.com/2026/04/habermas-vs-foucault-oriol-leira.html   L’enfrontament Foucault-Chomsky sobre si existeix la naturalesa humana https://pitxaunlio.blogspot.com/2026/04/lenfrontament-foucault-chomsky.html

Les activitats de filosofia que duem a terme als teatres del Farró sens dubte conviden a pensar, tant si es tracta de fer un primer contacte amb algun tema desconegut o poc tractat, com en el sovint acte de reminiscència que ens duu a rememorar camins que hem transitat en algun moment del nostre passat. La xerrada que ens va fer en Lluís Roca , en ocasió dels cents anys del naixement de Michel Foucault , a mi em va traslladar a les lectures que vaig fer de l’autor entre els anys 80 i 90 del segle passat. Però concretament em va activar la memòria el moment què va parlar de la crítica que va fer Jürgen Habermas a la teoria del poder de Michel Foucault . Reconec que en aquell moment, seguint les paraules d’en Lluís, vaig voler rememorar, sense massa èxit, els arguments que s’hi esgrimien però que vaig saber localitzar mentalment a l’obra Der Philosophische Diskurs der Moderne , traduïda al castellà amb el títol El discurso filosófico de la modernidad , i més concretament al capítol 10 ...

En un article recent [1]   Slavoj Zizeck citava a Trasímac quan afirmava que en totes parts la justícia té un principi, l’interès del més fort . Es pregunta, si no és aquesta definició la que més s’ajusta a l’ estil trumpià de fer política . I acaba l’article amb una mena de convocatòria que adreça a la “filoesfera”: “ens és urgent, tal com Plató ho va fer en el seu dia a la República ,  que la filosofia torni a reflexionar sobre el que significa el terme justícia”, perquè ens va la vida.   Pensem quina seria la resposta de Foucault en el cas que assistís a aquesta reunió convocada  amb caràcter d’urgència.   Així, de cop, penso que la idea de justícia en Foucault estaria vinculada al concepte de poder, d’una banda, i al concepte de veritat,  d’altra. La clau de volta foucaultiana quan ens preguntem qualsevol cosa ens remet finalment al concepte de poder. La resposta sobre què és la justícia en un primer moment es respondria indirectament ...

Stefano : Hola, companys, volia fer un breu comentari a rel de la xerrada del dimarts. Un dels conceptes que sempre m’ha agradat i que considero potents del Foucault (entre molts d’altres) és el de "dispositiu” que, a més, té molt a veure amb la realitat en què vivim. Des d’aquest punt de vista, trobo que podria interessar molt la gent jove, que viu rodejada de dispositius però potser mai ha aprofundit sobre les implicacions d’aquest concepte. He pensat que podria ser, fins i tot, una proposta temàtica que es podria desenvolupar. (O potser és una feina que ja està feta i soc jo que em desperto tard…). Res, que m’agrada que es vagi activant una mica de diàleg entre nosaltres 😉 Salut! Manel : Dispositiu no és un objecte, però té una funció, sobretot per al poder. Dispositiu pot ser l'educació o la cultura . Tot allò que pot servir per a la consolidació d'un poder o una epísteme seria un dispositiu. Stefano : És clar. No parlo d’objecte en cap moment. Justament aquesta sub...

Noam Chomsky va saltar a la fama a finals dels anys cinquanta amb la seva innovadora crítica del conductisme . Aquesta escola de psicologia, fundada per John Watson i desenvolupada per B.B. Skinner , sosté que el comportament humà es pot explicar completament en termes d'aprenentatge a través del condicionament. En néixer, la ment és poc més que un tros d'argila indiferenciat, que es va modelant gradualment al llarg de les nostres vides. Una porqueria, va dir Chomsky. Com a lingüista, va argumentar que la ment d'un nounat ja està equipada amb una bateria de capacitats innates. Com si no, podria un nen adquirir una llengua parlada amb tant esforç, sobre la base d'una informació tan remarcablement escassa? Aquestes estructures innates, no només per a l'adquisició del llenguatge, sinó també per a altres àmbits de la vida social, són compartides per tota la humanitat. Aquesta visió de la naturalesa humana es va traslladar a un projecte polític. Si volem crear una soci...

https://youtu.be/mRfuRLT70hc?si=OdBB01Q7cTo4y8_0

Foucault https://youtu.be/1nmanLrZDaY?si=viPgL4dQJFnvXBWs

Jacques Bouveresse Cuanto más nos vemos obligados a recurrir al concepto poder para explicar por qué una teoría o una proposición se aceptan como verdaderas, menos posibilidades existen de que se trate de una teoría o de una proposición verdaderas. De hecho, son el error y la ilusión, más que la verdad , los que exigen, en algunos o más probablemente en numerosos casos, que se expliquen en términos de poder y de estrategias de sometimiento y dominación. (25) … me parece que demasiadas concepciones actuales dan la impresión de considerar que incluso en el caso de las matemáticas o de las ciencias naturales, el hecho de que una teoría sea cierta o tenga serias posibilidades de ser cierta constituye más o menos la razón que uno invocaría para explicar que haya conseguido imponerse. (26) Afirma Foucault que estamos sometidos por el poder a la producción de la verdad y que no podemos ejercer el poder si no es por medio de la producción de la verdad. (…) El poder necesita creencias que se...

Abordamos aquí el pensamiento de Michel Foucault en diez claves.   ¿Qué es lo más importante de su filosofía? ¿Cuáles fueron las herramientas más potentes que nos legó? ¿Por qué se le conoce como el filósofo del poder? ¿Qué hay en su obra más allá de sus estudios sobre el poder? En fin, ¿por qué se caracterizó   la filosofía de Michel Foucault ? 1) La arqueología del saber es el enfoque metodológico propuesto por Foucault en sus primeras obras.   Introdujo este enfoque (crítico) en su obra homónima,   La arqueología del saber , publicada por primera vez en 1969. La idea principal que subyace a este método es que el conocimiento humano no es un conocimiento lineal, donde vamos acumulando verdades universales (y sabiendo cada vez más). Para Foucault, la historia del conocimiento es más bien una serie de discursos históricos que emergen en un determinado contexto   y dentro del cual tienen un cierto sentido. Es decir, con la visión del arqueólogo, Foucault propuso...