Foucault ens pot aclarir el que significa 'justícia'?

LA LEY DEL MAS FUERTE






En un article recent[1] Slavoj Zizeck citava a Trasímac quan afirmava que en totes parts la justícia té un principi, l’interès del més fort. Es pregunta, si no és aquesta definició la que més s’ajusta a l’estil trumpià de fer política. I acaba l’article amb una mena de convocatòria que adreça a la “filoesfera”: “ens és urgent, tal com Plató ho va fer en el seu dia a la República,  que la filosofia torni a reflexionar sobre el que significa el terme justícia”, perquè ens va la vida.

 

Pensem quina seria la resposta de Foucault en el cas que assistís a aquesta reunió convocada  amb caràcter d’urgència.

 

Així, de cop, penso que la idea de justícia en Foucault estaria vinculada al concepte de poder, d’una banda, i al concepte de veritat,  d’altra. La clau de volta foucaultiana quan ens preguntem qualsevol cosa ens remet finalment al concepte de poder. La resposta sobre què és la justícia en un primer moment es respondria indirectament com que és la veritat de la justícia corresponent a aquesta situació històrica concreta (a aquesta episteme particular), però immediatament després caldria fer-se la pregunta fonamental: a la pregunta què és la veritat de la justícia es respon preguntant-nos qui exerceix el poder en aquest moment, és a dir, qui mana. Per tant, és el poder és qui millor por respondre sobre el que és just i el que és verdader, al capdavall, a definir en què consisteix la justícia verdadera.

 

Tot poder imposa una veritat. però per a qui qüestiona necessàriament aquest principi se li genera una desconfiança implícita perquè si el poder precisa d’imposar-la és perquè aquesta veritat amaga una mentida. Si la veritat que defensa el poder no fos mentida tal vegada no necessitaria imposar-la i per tant el poder es dissoldria automàticament com a tal poder, és a dir, no caldria l’existència de res que imposés res a ningú.

 

Si qui desafia el poder desafia la veritat que el legitima, el desafiament i la desconfiança  s’extenen  a totes les veritats associades o subordinades a la veritat que el poder imposa: la veritat científica, la veritat jurídica, la veritat antropològica ..., justament perquè són veritats específiques que acompanyen al poder actual (les vacunes, les teories del canvi climàtic, els feminismes, els drets lgtb, la política d’ajut als refugiats, el dret internacional ...)  que necessàriament produeixen la desconfiança d’aquells que practiquen l’oposició al poder hegemònic.

 

Tanmateix, què ens ofereixen aquests contrapoders? Altres sabers, altres idees de justícia que neguen les veritats i les idees de justícia amb les que el poder busca legitimar-se i generar adhesions. De tal manera que les veritats alternatives que proposen els negacionistes del poder generen o poden generar tantes desconfiances o més perquè implícitament també estan vinculades a mentides que el poder alternatiu també vol amagar. Sense un criteri universal i comú del que és la veritat difícilment confiarem en cap saber, en cap idea de veritat i en cap forma d’entendre la justícia vingui d’on vingui perquè en el fons, tal com deia Trasímac, tota idea de justícia amaga l’interès de qui té el poder, la llei del més fort, la del més fort en aquell moment adopti el poder la forma que adopti. Quan tot es redueix a poder, res que no sigui disposar de poder importa. Per tant, crec que Foucault difícilment pot aportar cap solució a la problemàtica que Zizeck planteja en el seu article.


Manel Villar

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Determinisme biològic i diferència de gènere.

Imatge
Simone de Beauvoir Crecí en una familia que, como muchas en los años setenta, estaba bastante de acuerdo con la máxima que enunció elocuentemente Simone de Beauvoir en 1949: "No se nace mujer, se llega a serlo". Por lo tanto, mi madre se negó a comprar Barbies a sus hijas; mi hermana y yo tuvimos un montón de Legos y coches de juguete. La lucha contra los estereotipos de género empezaba en casa. Estaba convencida de que, una generación después, mi hija crecería en un mundo mucho más libre. Daba por hecho que el triunfo de la generación de mi madre había hecho posible que la feminidad se hubiera convertido en una elección en vez de en una trampa. Creía que las niñas serían libres de ser hadas o princesas, del mismo modo que las mujeres adultas podíamos elegir adoptar determinados símbolos de la feminidad que las feministas de los años sesenta habían considerado opresores, como los tacones o el maquillaje. Pero de pronto descubrí que, casi sin que me hubiera dado cuenta, ...
Més informació