El derecho a mentir
Se lamentaba Mark Twain: "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?"
Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad.
¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada?
¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confesores, a la criada, a los vecinos, a los sargentos.
Y miente con pleno derecho. En primer lugar porque sigue el ejemplo de quienes gobiernan, que tienen el deber de ser ejemplares, como él tiene el deber de seguir su ejemplo, y en segundo porque si los que gobiernan son dueños de los bancos, las universidades, del ejército, de la policía, de los tribunales, ¿con qué puede defenderse el hombre de la calle?
Con mentiras.
Mentiras que, ya se lamentaba de ello Mark Twain, no sabrá manejar nunca tan eficazmente como los abogados, mentiras que nunca serán grandes como las de los poderosos. Que serán sólo mentirijillas.
Fernando Fernán-Gómez, El derecho a mentir, ABC, 23/12/2000
Comentaris
Alba Pararols
Jacob Carrique
L'ésser humà neix amb la capacitat de mentir, per la qual cosa tots som mentiders.
Així el polític menteix quan promet coses,però triunfarà el que digui les mentides que siguin mes possibles a ser veritats.
Eric de Pablo Raventós
Mario Bunge explica que l'important no és la mida de la mentida sinó la capacitat de que sembli el més vertadera possible i Fernando Fernan Gómez afegeix que la millor mentida és la que més s'assembla a la veritat, la que sembla més lògica. S'han posat molts exemples a classe sobre aquesta teoria com l'excusa d'arribar tard i dir que hi ha trànsit, o que hi ha hagut una abducció d'extraterrestres. Les dues són mentida, però la que sembla veritat és la que més s'assembla a la veritat. Tots dos porten a un punt en comú, és indiferent la mida o la quantitat de mentides,el que importa és el fet de que sembli més a prop de la realitat o de la veritat. Ha de resultar convincent, lògica, i ha d'ésser dins d'uns limits de la raó. S'ha de saber mentir.
En els dos textos es parla de que dir la veritat no sempre és el que es fa, ja que en determinades ocasions no és el millor. Per exemple. Mario Bunge és refereix als politics quan parla de gent que en determinades ocasions no diu la veritat ja que li pot ser perjudicial. I Fernando Fernán-Gómez parla de, a més dels polítics, de la premsa parlada, escrita o audiovisual, poden dir mentides per vendre més o tenir més audiència. A mes Fernando Fernán-Gómez fa una citació de Mark Twain, en que parla de que els advocats també estarien inclosos en les persones que menteixen per no ser perjudicats, ja que tembé diuen mentides, en aquest cas per guanyar un judici.
A més, els dos textos tenen la mateixa base: la verosimitlitud de les mentides, és a dir, si una mentida és més creïble i conseqüentment, més propera a la realitat. Mario Bunge diu refernint-se als polítics: "Però no trionfen per la mida de les seves mentides, sinó per l'habilitat de fer-les passar per veritats.". I Fernando Fernán-Gómez diu: "La mentira es más perfecta, más mentira cuanto más parece verdad.". Per tant, crec que aquesats dos textos tenen la mateixa idea.
El polític el que intenta és atraure a el ciutadà de manera que promet coses que són beneficioces per a el ciutadà. El polític és conscient de que ha de prometre coses amb una lógica, no pot prometre coses extraurdinaries, ja que a part de que seria mentida la gent no se la creuria. El polític el que fa és prometre coses amb un sentit lógic de manera que els ciutadans, encara que sigui mentida el que s'exposa, s'ho creuen. Davant d'això en el text de Fernando Fernán-Gómez, es diu que la resposta dels ciutadans a la dels polítics es mentir. Sí, però la idea és que perque una mentida sigui més mentida ha de semblar-se a una veritat. Aquesta és la idea de tots dos textos.
En els dos textos possen l'exemple de la política de les promeses que fan en aquell moment a la societat i com aconsegueixen que se les creguin perque saben fer que sasembli a la veritat a la realitat per la manera d'expresar i per les persones que diuen aquestes mentides.
Mentides diu en el text de Fernado Gómez: les persones del carre segueixen els pasos de les persones importats i si menteixen un cop ho poden fer els cops que fassi falta ja que l'important no es que la mentida sigui gran sino ques s'hasembli a la veritat i si una persona a anat veient això desde petit pot mentir a casa,a la seva parella,al treball.. seguin el pas de les persones importants que en tehòria haurien de ser un exemple i si ells menteixen tenint bancs,universitats,responabilitats l'única maner de defensarse l'homes es mentint seguin els seus pasos.
El text també explica que davant d'una societat que menteix, l' única cosa que pots fer és seguir el joc i mentir tu també ja que tothom , i tot està contstruït amb mentides, al igual que l'exemple que ens posa del nen que menteix als pares perquè veu que els seus pares també ho fan, la persona gran que també menteix perquè de petit també ho va veure i així successivament.
Jo crec que tothom en algun moment o altre de la seva vida ha dit una mentida, ja sigui per no fer enfadar als pares, per no fer-li mal a algu, tothom en algun moment o altre ha mentit.
També crec que és diferent la persona que està mentint sempre i la que diu mentides espontànïes o les anomenades mentiras piadosas, per no ferir els sentiments de ningú.
Això ho fem perquè els exemples que nosaltres tenim ja sigui de pares, de la televisió de polítics o de qui sigui, també menteixen i per això tothom ho segueix.
Els dos textos estan acord amb què n depèn quines situacions ens onvé més mentir que no pas explicar la veritat, ja que ens podria caure algun càstig o qualsevol cosa innecesària.
Els dos fan referència al àmbit polític, és a dir, utilitzen com a exemple de mentira a la societat, als polítics que prometen unes coses que després no les compleixen, menteixen però nosaltres ens ho creiem ja que la mentira s'assembla a la veritat.
Als dos textos ens diu que a vegades tenim que mentir, perquè en algunes situacions es preferible dir una mentida que no pas una veritat, segons el benefici propi que a nosaltres ens convingui.
Fernando Fernán-Gómez menciona i involucra a la premsa parlada, escrita o audiovisual a part dels politics. Fernando ens explica que les mentides que ens diuen, tenen la finalitat d’aconseguir l’èxit electoral a través d’aquestes. Fernando, també menciona a Mark Twain, que ens diu que els advocats son un clar exemple, que dient mentides poden convèncer al jutge si es o no innocent el seu client, ja que els advocats tenen un gran poder de convicció, d’altra banda, Mario Bunge ens explica que les mentides no passen per mentides mes o menys grans, sinó que passen per veritats mes o menys creïbles depenen de l’habilitat que tingui qui les diu. Mario ens posa el exemple, també dels politics, que diuen un seguit de mentides per obtenir-ne un benefici, tant com pel seu partit com pels ciutadans.
Tratando del texto, yo creo que hoy en dia no hay persona que por su cabeza, se lo ocurre mentir en culquier cosas, o por cualquier tonteria, pues la gente se piensa o mejor dicho, se cree lo que dicen o lo que ven. Por su puesto si tu vez a una persona major o que te a crido mentir, tu vas a mentir, pero tu tienes que saber lo que es bueno y malo para ti.
Claramente, todo el mundo tienes derecho a hacer muchas cosas, pero sin que perjudique a los demos, ni moleste a nadie.
faic tart pqrque hi havia transit(es creible s'acosta a la realitat la gent la creura.)
faic tart perquè m'han segrestat
(no es creible no s'acosta a la realitat la gent descobrira que estas mentint)
quan la veritat hagues pogut ser perfectament que m'he adormit a casa.
Es a dir que en els textos es podria dir que descriuen els politcs com uns mestres de la mentida perque saben perfectament com utilitzarles en les seves campanyes electorals i que i podem fer els ciutadants davant de aquestes mentides? res. Perque lo mes curios de tot es que el ciutadants ens espantem davant de una ralitat per aixo avagades preferim mes sentir una mentida abans de seber la veritat en el seu estat pur.
Se puede hacer perfectamente un clara comparación entre ambos. El escritor americano Mark Twain, platea que el mentiroso inexperto no se puede enfrentar al mentiroso hábil. Con esto nos quiere decir que aquella persona que no nace con el saber de mentir no puede igualarse al mentiroso que comienza a crecer. Para que una mentira sea mucho más creíble, ha de ser lo más parecida posible a la verdad, esto ayuda a que el receptor acepte mucho mejor la mentira.
Muchos políticos utilizan este modo como arma a su favor, como deja dicho el escritor Mario Bunge. Son mentirosos hábiles que han logrado convencer a la población, y llevarlos a su campo con su astucia, para lograr su objetivo.
Como conclusión, los dos escritores se encuentran en un punto de igualdad de pensamientos con:"La mentira es más perfecta cuanto más se parece a la verdad". (Palabras de Mark Twain).
Gabriela. Amaro. Ayón
Kamil Kuska
A vegades pot ser millor la mentida, perquè si dius la veritat pots tenir una sèrie de conseqüències que t'afectin a causa d'aquest acte de vertedat. El dels polítics és un altre cas, com es menciona al text,aquests el que volen vendre una sèrie de coses, per adquiri el teu vot, però desprès quan sorten elegits no les compleixen, per això la seva manera d'actuar està basada en l'engany, la mentida. Però al final aquesta mentida s'acaba descubrint tard o d'hora, i llavors és quan pot ser pijtor el remei que l'enfermetat.
La gent del carrer es defensa amb mentides pero may seràn les mentides dels polítics els abogats i gent de més prestigi.
La mentida és una eina dels politics per aconseguir vots, amb la conseqüència de guanyar les eleccions.
La mentida és més creïble quan més s’aproxima a la veritat. Tots dos ens parla que la mentida pot ser útil en determinades situacions. També, ens diu Fernando Fernán-Gomez, que es pot utilitzar con a mètode de protecció.
Jo crec que els textos tenen raó ja que si una mentida pugues ser veritat no sembla tan mentida, apart jo crec que el millor mentider es aquell que es pot creure les seves pròpies mentides.
Tothom ha mentit alguna vegada en aquesta vida, i crec que la gent ho fa molt sovint per sortir-se dels problemes, encara que també crec que les mentides s'enganxen abans que res.Les millors mentides no són les que ón més grosses, si no que les que semblen més reals.
La gent que governa sempre menteix pel fet de que el votin.
Jo crec que la persona que diu tantes mentidas al final creu que son reals.