Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?
L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals.
Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són realitats, són desitjos que els humans tenim i que voldríem que fossin respectats per part dels altres, o el que és el mateix, que fossin reals per tenir una vida millor. Per això, si un grup humà considera que és allò important per a la seva vida cal que els seus integrants es posin d’acord per intentar fer-lo efectiu, real. I una altra cosa, quan es signa un acord normalment es fa entre iguals, amb l’objectiu que el resultat en sigui beneficiós per a tots els signants. Estem parlant del mateix en el cas dels humans i els animals? Beneficia a tots aquest acord? Obliga als lleons a no menjar-se les zebres? Als ximpanzés a no envair els terrenys de caça d’altres ximpanzés? Obliga als humans a intervenir per evitar que els animals es facin mal entre ells? I si som nosaltres els agredits, algun animal està obligat a salvar-nos?
Per tant, si els animals tenen drets depèn de l’interès per part d’alguns humans perquè els tinguin, no serà el resultat d’un acord entre humans i animals, ni entre animals entre si, sinó d’humans entre humans, els quals alguns es presenten com a portaveus dels “desitjos” animals.
Aportant un seguit de raons, Nussbaum ens vol convèncer que l’acceptem com una representant dels animals. Pensa que no hi ha res substancial que diferenciï la injustícia comesa a un animal o a una persona. Afirma: “Em sembla que la idea de cometre una injustícia amb un animal té intuïtivament sentit de la mateixa manera que té cometre una injustícia amb un ésser humà: tant el primer com el segon poden experimentar un dolor i un dany, i tots dos estan intentant viure i actuar, objectius que poden ser indegudament frustrats. La noció de justícia està conceptualment lligada a la idea de patir un dany o una frustració, o així ho crec jo.” (pàgines 187-188)
L’emoció moral consisteix a compadir-se del patiment dels altres, incloent els animals. Segurament la major part de les persones estaria d’acord. Tanmateix, d’aquesta emoció es desprèn necessàriament la conclusió que estem obligats a no causar cap tipus de dany a cap ésser d’una altra espècie en cap moment ni sota cap circumstància?
La mateixa Nussbaum reconeix que la noció de justícia que ella defensa té unes limitacions davant el que significa les nostres obligacions envers el nostre entorn natural. Afecta només a l’individu animal viu. No afecta, per tant, al regne vegetal ni als ecosistemes ni a l’espècie animal a la que pertany. Sembla que tallar un arbre, carregar-se un ecosistema o extingir tota una espècie no mereixen consideracions morals, ja que ni l’arbre ni l’ecosistema ni l’espècie, no experimenten sensacions ni expressen un clar desig de mantenir-se vius, quan possiblement, em pregunto, faríem més per l’individu animal respectar els que són les condicions necessàries per la seva existència que respectar una vida animal concreta?
La filòsofa nord-americana valora les aportacions que des de l’utilitarisme i del kantisme s’han fet en el debat sobre el tracte dels animals, però creu que el seu enfocament suggereix millors solucions.
Quines serien les mancances del plantejament utilitarista? Segons Peter Singer, el més conegut dels utilitaristes actuals, el patiment és un mal i s’ha d’evitar sigui qui sigui el subjecte que pateixi, animal o humà. El patiment només està justificat quan el benefici obtingut a llarg termini compensa o supera la pèrdua (per exemple: una operació per eliminar un tumor maligne).
En síntesi, el que Nussbaum addueix contra l’utilitarisme és que redueix l’animal a un mer receptacle de sensacions de plaer i dolor, quan, a més de ser criatures sensibles, també tenen la capacitat de voler continuar vivint el millor possible, com els humans (és a dir, han de rebre la consideració d’agents). Per aquesta mateixa raó, el mal causat és justificable si es produeix un bé superior. Per exemple: es podrien sacrificar milers de vides animals si això significa un augment significatiu del benestar d’altres espècies, entre elles l’espècie humana.
Quines són les deficiències del plantejament kantià? Segons la filòsofa kantiana Christine Korsgaard, els éssers humans compartim un seguit de característiques amb els animals. Si la nostra obligació moral és mostrar respecte per qualsevol persona, és a dir, tractar-la com un fi en si mateix, també ho és per aquells éssers amb els que compartim bona part d’allò natural que ens constitueix.
Nussbaum critica el kantisme de Korsgaard pel seu antropocentrisme excessiu, perquè la raó per la qual un animal mereix el nostre respecte no és allò que ens separa, sinó exclusivament allò que ens uneix.
Les aportacions que l’enfocament de les capacitats al problema del tractament dels animals són quatre, al meu parer:
La primera afecta a la concepció de la dignitat de l’altre. Segons Nussbaum no es pot utilitzar de la mateixa manera aquest concepte com s’ha de fer entre humans per tractar els animals. No podem fer servir una noció de dignitat indiferent a les singularitats de cada animal. Però, si bé és l’animal individual qui mereix el tracte digne, no podem ignorar allò propi de cada espècie, perquè d’aquest coneixement pot dependre que la nostra relació amb ell sigui respectuosa o no. Tampoc es pot perdre de vista la consideració de l’animal com un agent, és a dir, com una criatura amb capacitat d’escollir. Tanmateix, la pròpia Nussbaum acaba reconeixent que amb els animals és més convenient fer servir “una mena de paternalisme sensible”, (similar al que els adults apliquen amb els seus fills menors d’edat?).
La segona afecta al concepte de “llibertat vigilada”. Quan parlem de “deixar en pau els animals que viuen en llibertat o en el seu hàbitat” no ens adonem de la situació en la que viuen realment aquestes criatures suposadament “lliures”, ens diu Nussbaum. No existeix un hàbitat incontaminat, no existeixen espais naturals que no hagin estat colonitzats per la presència i l’acció humanes. Fins i tot, la l’existència animal i el desenvolupament de les seves capacitats depenen en última instància de decisions humanes. Els parcs naturals on trobem animals “salvatges” en el fons són grans zoos que exigeixen la intromissió contínua humana. Nussbaum aconsella que aquestes intromissions han de ser prudents, mesurades. Per exemple: què fem quan una espècie esdevé una plaga? Una alternativa pot ser la contracepció, una altra la introducció d’espècies predadores (no és la millor opció, segons la filòsofa nord-americana). I la caça selectiva, podríem afegir, tal com es fa amb el porc senglar en algunes contrades del nostre país? Tot plegat, qualsevol de les solucions preses transcendirien el concepte de “paternalisme sensible”.
La tercera és la conclusió i la formulació del seu principi animalista: “tots els animals tenen dret a un mínim nivell llindar d’oportunitat per a viure una vida característica de la seva espècie” (pàgines 191-192). Si aquest principi s’apliqués als animals destinats a l’alimentació humana, quines conseqüències tindria? Es demanaria una moratòria d’aquesta pràctica? O, seria del tot admissible una mort indolora si aquests animals han viscut raonablement bé? No hi ha encara una resposta definitiva. Per a Nussbaum, és una qüestió que demana un debat seriós.
La quarta és la necessària superació d'eleccions tràgiques (enfrontament a una elecció entre dos mals).
Primera elecció tràgica: el problema de les investigacions que utilitzen animals per millorar la vida d’animals i persones
Segona elecció tràgica: el problema de l’obligació de consumir aliments provinents de carn d’animals que han de ser morts.
Solució a la primera elecció tràgica: es poden fer aquestes mateixes investigacions mitjançant programes de simulacions informàtiques
Solució a la segona elecció tràgica: s’està fabricant carn artificial, hi ha hamburgueses que estan fetes amb carn sintetitzada provinent de cèl•lules mare.
Tant el primer com el segon problema tenen una solució tecnològica. Significa que Nussbaum creu que bona part dels problemes que tenim amb els animals passen per posar en mans de la tecnologia la solució?
Manel Villar
Barcelona, 4 de gener de 2025
Comentaris