La pitxa un lio

Tot i que els toros, o millor dit els braus a Catalunya, es veu, per a molts, com un espectacle d’un temps ja passat, que agradava als avis i que als nets, en molts casos com el meu, avergonyia, encara és una font rica d’expressions que han quedat per descriure el món actual, quotidià o polític. Fins i tot la pintura, que potser millor ha simbolitzat el desastre humà, moral i polític que va suposar la Guerra Civil espanyola, el  Guernica  de Picasso , escenifica, amb tots els tòpics, una corrida de braus.   Pel poc que entenc, segons els experts l’aparició per la porta de  toriles  d’un brau “resabiado” és un mal presagi, res de bo pot passar al  ruedo . El brau per naturalesa diuen que és un animal noble, que envesteix sense malícia, confiat, que s’enfronta a una lluita, moltes vegades desigual, de forma neta i amb dignitat. És el tipus de brau que el torero desitja enfrontar-se, al que se li pot extreure una bona “faena” i el que els bons aficionats deman...

A lgunes persones simplement argumenten que necessitem que el govern proporcioni certs beneficis importants i, perquè funcioni, la majoria de la gent ha de creure que té autoritat. Exemple : estàs en un bot salvavides amb moltes altres persones. L'embarcació s'esta omplint d'aigua i s'ha de fer alguna cosa perquè no s'enfonsi, però no hi ha prou gent disposada a fer alguna cosa voluntàriament. En aquesta situació, estaria justificat treure l'arma i ordenar a la resta de passatgers que salvin el vaixell. Això és anàleg a la situació amb el govern (la persona amb l'arma és com el govern; buidar l'aigua és com obeir les lleis; l'amenaça d'enfonsar el vaixell és com l'amenaça d'un descens al caos i la violència a la societat) Problema : això no admet un dret independent del contingut per fer complir les normes de l'estat, ni una obligació d'obeir independent del contingut. En l'exemple, podeu obligar la gent a buidar l'aigua ...

Potser el govern té autoritat perquè vam triar els seus membres per governar-nos. Problema : una majoria no té el dret moral per violar els drets d'una minoria . Per exemple, si hi ha un grup de 5 persones i 3 d'elles voten per treure diners a les altres 2, això encara és robatori i encara està malament, tot i que els 3 són un grup més gran que els 2. Hi ha qui argumenta que la democràcia és l'únic tipus de govern que tracta a tothom com a iguals, donant a tothom un vot. Tanmateix, el valor de la igualtat en general no suspèn ni superen els drets de les persones. A l'exemple anterior, cadascuna de les 5 persones va obtenir un vot, així que en aquest sentit van ser tractats per igual. Això encara no vol dir que sigui legítim robar els seus diners. Això demostra que la igualtat processal no anul·la els drets de propietat . Michael Huemer ,  An Introduction to the Problem of Authority ,  Fake Noûs   22/02/2025

Hobbes, Locke i Rousseau Una teoria popular (que van inventar els filòsofs , que després van aconseguir convèncer la gent comuna, de manera que s'ensenyen als estudiants de secundària a Amèrica) és que hi ha una mena de contracte entre els estats i els ciutadans, pel qual l'estat es compromet a proporcionar protecció a canvi d'alguns diners i obediència per part dels ciutadans. Problema : No, no n'hi ha. Ningú va signar mai un contracte així. Resposta : Oh, no ho entens. És un contracte implícit. Ho vas acceptar a través del teu comportament, no de les teves paraules. P : Com ho vaig fer? Resposta : En romandre en el territori del govern. Si no voleu acceptar el govern, tot el que has de fer és deixar tot el territori controlat per un govern. Problema : no podeu exigir que altres persones acceptin obeir la vostra voluntat en totes les coses o que abandonin les seves pròpies cases i es traslladin a l'Antàrtida. Ara, si sou propietari d'una casa, podeu exigir que ...

Michael Huemer La qüestió més fonamental de la filosofia política no és quin tipus d'estat hem de tenir o quines polítiques hauria d'adoptar. La pregunta fonamental és per què, si és que, algú hauria de tenir dret a governar sobre qualsevol altre.  Això sorgeix perquè els governs fan regularment coses que estarien malament per a qualsevol altra persona. Per exemple, si decideixes obligar a la gent a pagar impostos sense cap raó, t’anomenaran lladre i extorsionador; si inicieu un programa de "servei nacional", se us anomenarà mestre d'esclaus; si inicieu una "guerra", se us dirà terrorista i assassí en massa. No obstant això, quan el govern fa aquestes coses, la majoria de la gent té actituds molt diferents. La majoria de la gent pensa: El govern té dret a governar la societat, incloent fer coses que normalment (si ho fes algú altre) es considerarien violacions de drets. Això s'anomena legitimitat política . La resta de nosaltres estem obligats a o...

Nadie que conozca ha negado hasta ahora el arraigo que ha tenido el nepotismo sobre todo entre la gente que respira los aires mediterráneos, sea de la religión que sea. Preferir al amigo, al conocido, al familiar en el desempeño de un cargo de responsabilidad o no, pero que implique una compensación económica aunque se pequeña, a otros que a priori presentan mejores avales y méritos no ha significado ningún problema de conciencia durante mucho tiempo en nuestro entorno más cercano. Los contactos, el enchufe, lo que después se llamó capital social en el ámbito sociológico, abrieron a mucha gente el camino para obtener ventajas laborales y políticas. La búsqueda de trabajo estaba asociada a la pregunta a quién conoces, y la respuesta correcta pasaba por encima de cualquier entrevista, casting o realización de cualquier tipo de test aptitudinal. Lo importante es que eres de los nuestros y entre nosotros nos cuidamos y protegemos. Era lo natural, lo que se acostumbraba a hacer, porque se...

En el transcurso de los últimos treinta años, la demografía le jugó una mala pasada a la autoproclamada raza superior. La segunda mitad del siglo XX presenció un salto demográfico sin precedentes, acompañado de avances en la ciencia médica. La generación que surgió en los treinta años de la posguerra (mi generación) disfrutó de la mejor alimentación de todos los tiempos, era culta, refinada, razonablemente feliz, o al menos esperanzada, y creía que la paz, e incluso el socialismo, eran posibles. Pero a principios de siglo, la curva demográfica se invirtió, y el triunfo de la ciencia médica permitió que un vasto ejército de ancianos irrumpiera en la escena histórica: arrogantes, petulantes, agresivos e incapaces de comprender las implicaciones de su propio agotamiento, pues habían crecido en un mundo cultural donde la vejez y la muerte eran temas tabú y prohibidos . Ni la ideología publicitaria de la clase dominante ni el pensamiento crítico de inspiración marxista han intentado comp...