Entrades
La màgia de Harry Potter
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
¿Cómo lograban los personajes de la saga de Harry Potter atravesar el muro del andén 9 y 3/4 de la estación de King’s Cross en Londres? Podía ser magia, pero también una ilusión óptica, como nos muestra el ganador del concurso a la Mejor Ilusión del Año 2023. Este premio , organizado por los neurocientíficos la Sociedad de Correlación Neuronal con el apoyo del Museo de las Ilusiones, ha celebrado su 18ª edición anual. Las tres mejores se han elegido de forma abierta en la web por los aficionados a estas ilusiones ópticas , pero lo hicieron entre “un selecto grupo de diez finalistas, previamente seleccionados por un comité internacional de expertos imparciales en ilusiones”, según explica la organización. https://elpais.com/ciencia/2023-06-01/una-recreacion-del-anden-magico-de-harry-potter-elegida-la-mejor-ilusion-optica-del-ano.html?fbclid=IwAR3UG6XfnVf-A3cc0FUqIkJgmM4HYGiMslisSCuaptRRNPcZDrovZ-IgRjc
Algoritmes i creativitat.
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions

Se habla en foros de todo tipo no sólo de conocimiento científico maquinal, sino de creación artística con raíz en algoritmos. Inevitable pues la pregunta: ¿hay alguna metáfora, alguna frase musical o algún rasgo pictórico surgidos de un algoritmo que constituya realmente una emergencia, es decir, algo irreductible a la suma de la potencialidad de sus componentes, criterio de toda obra del espíritu humano que quepa calificar de creación? La dificultad de la respuesta se acentúa por el hecho de que, ateniéndose a los humanos), la pregunta puede perfectamente extenderse a una enorme parte de la producción contemporánea calificada de creativa, empezando por la literaria. Los estereotipos que determinan el gusto del lector, consumidor de música o compulsivo visitante de exposiciones, responden a las exigencias imperativas de producción masiva a las cuales está sometida la industria cultural, empezando por las grandes editoriales, con el corolario de la proliferación de premios a menudo fú
A què ens abocaria la "singularitat"?
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions

Una sola aplicació que enviï mils de milions de nanorobots al cervell és una plena immersió a la realitat virtual. Si un vol estar en la realitat real, els nanorobots es quedaran inactius sense fer res, però si vol entrar en la realitat virtual, els nanorobot que circulen per la sang fins al cervell desconnectaran els senyals provinents dels sentits naturals i els substituiran per les que es podrien rebre si es trobés enmig d'un ambient virtual. I a més poden entrar en ell amb altres persones; que poden viure tota classe d'experiències (...) La gent vessarà el seu propi flux d'experiències sensorials i els correlats neorològics de les seves emocions a la Web i els trasmetrà de la mateixa manera que ara es transmeten imatges des de les Webcams situades en les seves habitacions. Això permetrà connectar-se i experimentar realment el que pot ser una altra persona, amb les seves reaccions emocionals incloses (...) A la realitat virtual, un ja no ha de seguir sent la mateixa pers
Possible End of Humanity from AI? Geoffrey Hinton at MIT Technology Rev...
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No tenim la necessitat de cap cosa corporal per existir.
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions

L'origen de la moral.
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions

La moral neix a la sabana. Hi va haver canvis climàtics i una part dels nostres avantpassats es va quedar en una zona més seca i plana més perillosa. I va trobar protección en una cooperación aumentada. Això va arrancar l'evolució i la nostra moralitat. La fase crítica per al cervell humà va ser fa un milió d'anys, i una vegada tens un cert tipus d'estructures cerebrals ja no canvien, l'evolució en posa d'altres a sobre que les inhibeix, però la nostra manera de pensar té moltes característiques seleccionades per al medi en què va evolucionar: grups petits amb recursos limitas i una intensa competència entre ells. Té l'herència de pensar en termes de qui em fa costat i qui no, amic i enemic, nosaltres i ells. Pensament encara avui en dia molt fàcil d'activar. I és un problema enorme. Molt del progrés moral de les societats modernes ha estat gràcies al fet d'anul·lar fins a cert punt aquell pensament tribal per permetre formar estructures més grans. Els h