La recerca de la veritat, un acte subversiu.








En els darrers temps, qui hagi tingut els ulls oberts haurà pogut ser testimoni de l’alarmant creixement d’una de les pitjors amenaces per a la supervivència de qualsevol ordenament humà digne de ser anomenat civilització: la manca d’interès per la veritat. Podria semblar una asseveració extrema, però, si encara ho dubtàvem, el relat i la gestió de les darreres “crisis” —financera, migratòria, sanitària, bèl·lica— estan deixant ben clar, enfront de la raó i l’honradesa, que —més que l’economia, la seguretat, la salut o la pau— allò que realment està en perill a la nostra civilització és la veritat.

Potser, en llegir això, algú podria suposar —precipitadament— que em referiré a les fake news, les boles que circulen per les xarxes socials, a les anomenades teories conspiranoiqueso a altres formes d’intoxicació de la veritat introduïdes a l’imaginari social des dels marges del sistema, però no. Encara que totes aquestes manifestacions es puguin prendre com una mostra eventual de la creixent falta de respecte per la correspondència objectiva entre les asseveracions i els fets, esmentaré el que és més alarmant per a l’existència d’una civilització digna del seu nom: la presència naturalitzada d’aquest fenomen a les mateixes entranyes del sistema, a la desconnexió normalitzada del relat oficial pel que fa als fets i a les evidències, a una fal·làcia estructural i continuada que creix dia a dia i que amenaça de continuar creixent fins a usurpar completament el territori de la veritat. Em referiré a una constatació que, encara que no ens sorprengui gaire, hauria de ser aterridora: que, per sostenir la credibilitat del discurs oficial, la veritat també resulta irrellevant.

Tanmateix, no siguem ingenus: això no és estrictament nou. La història ha demostrat moltes vegades que el poder no deu tant al coneixement i la defensa de la veritat com a la possibilitat efectiva de configurar i imposar un discurs; i, precisament per això, perquè tots els sistemes de poder solen assentar-se sobre discursos interessats i fal·laços, la recerca de la veritat ha estat sempre un acte subversiu.

Pedro Olalla, La irrellevància de la veritat, Barcelona. Metropolis, Octubre 2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"