"La percepció és un al·lucinació controlada" (Anil Seth)
La majoria del món veu les coses com sembla que són. Els objectes, les olors, les formes que arriben al cervell a través dels sentits. Però no és això el que passa realment. El nostre cervell no té accés directe a l‘univers que ens envolta ni tampoc a tot el que passa a l’interior del nostre cos.
...hi ha una forta relació entre el que ens envolta i el que interpretem que és. L’evolució s’ha encarregat de fer-ho possible. Podem parlar dels colors, però al món no existeixen de veritat, sinó que són reaccions a la llum en diferents longituds d’ona. Els colors es construeixen al cervell com a resposta a les diferents longituds d’ona.
... el cervell, en el fons, és una màquina predictiva. El cervell treballa contínuament per desxifrar la informació que rep. No té una única manera de fer-ho. El cas és que a partir de les percepcions que rep és capaç de predir què és o què no és cada cosa. I constantment actualitza les seves prediccions a partir de l’experiència, el coneixement previ o les percepcions. De la mateixa manera, minimitza les discrepàncies entre el que prediu i el que finalment succeeix. Si ho fa bé, farà estimacions cada cop més acurades.
Percepcions, experiències, allò que visualitzem, són variables que utilitza el cervell per fer més i millors prediccions. D’això en diem al·lucinacions controlades.
El cervell sempre està al·lucinant. Està sempre mirant de transformar la percepció del món en prediccions cada cop més acurades, com si estigués en un test continu.
Xavier Pujol Gebellí, entrevista a Anil Seth: "El nostre cervell pateix un estat d'al·lucinació controlada permanent", Ara 14/10/2022
Comentaris