D'ENiAC al mòbil.

El logos de la tecnologia és l’acceleració. Diu la història que ENIAC, la primera computadora moderna, fabricada l’any 1943 (aleshores es parlava de “cervells artificials”), ocupava una superfície de 167 metres quadrats, pesava 27 tones, feia 2,4 metres d’altura i comptava 70.000 resistències, 17.468 tubs de buit, 10.000 condensadors, 7.200 díodes de vidre, 1.500 relés i cinc milions de soldadures. Quan la posaven en marxa provocava apagades a la xarxa elèctrica de Filadèlfia i l’habitació on estava la màquina arribava a temperatures de 50 graus centígrads. Tot això per aconseguir fer només 5.000 sumes o 300 multiplicacions en un segon, unes magnituds que al cap dels anys ens fan somriure. Ningú aleshores hauria pogut sospitar quina mena de transformacions estaven començant.

Avui qualsevol ordinador d’un nen a l’escola primària multiplica per molts milers la capacitat d’emmagatzemat d’informació dels primers estris informàtics. Que ara tothom pugui portar a la butxaca una tecnologia milers de vegades més potent que aquella, hauria de servir-nos per somriure davant pors socials comprensibles i injustes. Voyager 1, una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 5 de setembre de 1977 que va sortir del sistema solar l’any 2012 (i que en hipòtesi es bellugarà pel cosmos fins d’aquí a mil milions d’anys), funciona perfectament amb xips molt menys potents que els de qualsevol telèfon mòbil de gamma baixa.

Ramon Alcoberro, Ex Machina. Ètica, Big Data, Algoritmes i Robots, Edicions Enoanda 2022