Memòria, evolució i aprenentatge.

Un instint, a l´igual que un gen, és una espècie de memòria, un regal del temps. El regal confereix uns avantatges enormes a tots aquells que el posseeixen. Naixem sabent mil coses que no podríem inventar de nou en tota la vida si haguéssim de començar des de zero.

... la nostra capacitat d´aprendre i de recordar és en si mateixa una memòria. És la memòria d´un descobriment que ha anat passant de generació en generació pràcticament des del principi de la vida, un descobriment aproximadament tan vell com el sentit del temps, tal vegada tan vell com l´instint de reproducció. I de tots els descobriments que les formes de vida han adquirit en els seus tres mil cinc cents milions d´anys de permanència a la terra, el mecanisme mnemotècnic de la memòria és en si mateix un dels més crucials. Que un individu sigui capaç d´aprofitar-se de la seva experiència i conservar cada vivència fins al següent punt d´elecció és una de les adaptacions més útils mai desenvolupades.

Jonathan Weiner, Tiempo, amor, memoria, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 2001