Civilització i repressió dels plaers.


La sociabilitat es basa en l´ordenació de la conducta mitjançant la contenció. En el lent abandonament de la barbàrie, la civilització occidental canvia els costums dels homes, transforma l´estructura de les seves emocions i ajusta el seus plaers. (...)
La direcció de la civilització apunta cap a la interiorització de les coaccions i la disminució de l´espontaneïtat. El seu triomf genera l´aparició d´un nou plaer, l´aparença, mentre que reprimeix les conductes més primàries. Els homes comencen a civilitzar-se i ordenen els seus apetits -el menjar i el sexe principalment- alhora que descobreixen el plaer de conèixer´s a si mateixos.
Civilització, privatització i individualització, són grans processos històrics que corren paral.lels. Les societats comencen a reprimir els elements del plaer mitjançant l´ocultació vergonyant de certes funcions naturals com menjar, beure, defecar, escopir i fornicar; més tard, fumar o drogar-se. El que abans foren plaers compartits en públic, amb el temps esdevenen costums -o vicis- íntims. (...)
L´existència s´escindeix en una dualitat metafòrica, públic i íntim. D´altra banda, el progrés de la civilització va aixecant murs invisibles que contenen i separen els cossos de les gents, un mur que es fa patent en els coberts -que individualitzen el menjar, plaer abans comunal- en la particularització de tovallons i gots -que parlen del temor al contagi de mals sempre renovats- o en la construcció de golfes, lavabos i altres espais íntims.

Helena Béjar, La ordenación de los placeres, Los placeres, edición de Enrique Gil Calvo, Tusquets, Barna 1992

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Imatge
Lo más probable es que toda tu vida sea el resultado de las decisiones de un adolescente pajillero jugando a simular el siglo XXI. ¿Cómo se te queda el cuerpo? No, no se me ha ido la olla, estoy hablando del argumento de la simulación establecido por Nick Bostrom en 2003. En realidad he exagerado un poco, pero entendedme, quiero tener gancho y que me dejen seguir escribiendo aquí o, desde el nuevo punto de vista, que quien sea que esté jugando con mi vida me deje seguir escribiendo aquí visto que el cabrón, o cabrona, no ha tenido a bien hacerme una estrella del rock al que invitan a drogas y orgías por costumbre. Pero conste que no me quejo, solo refiero. Pero antes de seguir calentándome con el tema prefiero explicar de qué va eso del argumento de la simulación, así que léeme. Total, no te queda otra: todo esto está simulado, como los despidos del PP. Los fundamentos Estamos en el 2015, año arriba, año abajo. Tenemos tablets, smartphones, portátiles e incluso...
Més informació

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Què volen els "teapartyers"?

Imatge
Los seguidores del Tea Party, por el contrario, son revolucionarios en esta época de aparente flacidez ideológica. Se sienten enajenados del poder, pues tradicionalmente había sido ocupado por su nación y por el sujeto histórico que ellos representan. Y ahora deben competir por el dinero, el puesto de trabajo, el estatus o la autoridad intelectual con seres antaño periféricos que solían quedar descalificados para la carrera antes de empezar. Nadie ha vulnerado sus derechos, pero al materializarse su extensión a toda la población, sienten que se les han arrebatado sus viejos privilegios, lo cual es rigurosamente cierto. La no discriminación y el reparto del poder acaban cristalizando en la presencia de un negro en la Casa Blanca, una boda gay o ese G-20 donde los brasileños opinan sobre la economía mundial. En ese momento, el varón blanco conservador de mediana edad se subleva. Si Ortega viviera, ¿no llamaría a este fenómeno "la rebelión de las élites"? Los teapartyers proc...
Més informació