Civilització i repressió dels plaers.


La sociabilitat es basa en l´ordenació de la conducta mitjançant la contenció. En el lent abandonament de la barbàrie, la civilització occidental canvia els costums dels homes, transforma l´estructura de les seves emocions i ajusta el seus plaers. (...)
La direcció de la civilització apunta cap a la interiorització de les coaccions i la disminució de l´espontaneïtat. El seu triomf genera l´aparició d´un nou plaer, l´aparença, mentre que reprimeix les conductes més primàries. Els homes comencen a civilitzar-se i ordenen els seus apetits -el menjar i el sexe principalment- alhora que descobreixen el plaer de conèixer´s a si mateixos.
Civilització, privatització i individualització, són grans processos històrics que corren paral.lels. Les societats comencen a reprimir els elements del plaer mitjançant l´ocultació vergonyant de certes funcions naturals com menjar, beure, defecar, escopir i fornicar; més tard, fumar o drogar-se. El que abans foren plaers compartits en públic, amb el temps esdevenen costums -o vicis- íntims. (...)
L´existència s´escindeix en una dualitat metafòrica, públic i íntim. D´altra banda, el progrés de la civilització va aixecant murs invisibles que contenen i separen els cossos de les gents, un mur que es fa patent en els coberts -que individualitzen el menjar, plaer abans comunal- en la particularització de tovallons i gots -que parlen del temor al contagi de mals sempre renovats- o en la construcció de golfes, lavabos i altres espais íntims.

Helena Béjar, La ordenación de los placeres, Los placeres, edición de Enrique Gil Calvo, Tusquets, Barna 1992

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Percepció i selecció natural 2.

Què volen els "teapartyers"?