La solitud amenaçada
La vida es evolución. Todos tenemos derecho a cambiar, a contradecirnos, a realizar cuantos viajes ideológicos nos plazca y a defender, en cada momento, nuestro modo de pensar y actuar. La diferencia es que esa evolución, hasta ahora, era un periplo interior. Un trayecto que, a veces, compartíamos con otras personas. Compañeros de aventuras que el azar de la travesía obligaba a despedir en diferentes estaciones, en función del destino elegido por cada cual.
Ahora, Facebook, Twitter, Tuenti y otras redes sociales están convirtiendo el desarrollo personal en un crucero de masas. Los jóvenes crecen en la red, comparten cada minuto de su evolución y de su intimidad. Pérdida terrible de la vida privada, dirán unos. Aumento de la transparencia y la sinceridad, dirán otros. La única certeza es que, con sus pros y sus contras, el virus del exhibicionismo de los reality shows ha penetrado en nuestra conducta social.
Hay una necesidad, una obligación, de ser visibles. Somos la imagen que se refleja en los ojos de los demás. Y en esa obsesión por compartir la existencia se esconde un modo de reafirmar la identidad, de reclamar un lugar en el grupo y de lanzar al aire un ¡aquí estoy yo!, ¡contad conmigo!
El anonimato produce terror, del mismo modo que asusta la soledad. Las redes sociales son el espantajo que aleja el fantasma de la exclusión, el rincón de las voces que rompen el silencio y la tristeza. Frente a la pantalla del ordenador puedes sentir que formas parte de un grupo, que tienes un lugar donde volcar las emociones, donde compartir tu tiempo.
Pero la soledad también es una fuente de riqueza en nuestras vidas. En ella se encuentra el germen del pensamiento, del arte, de nuestra propia identidad. En un mundo permanentemente conectado, los espacios de aislamiento se reducen hasta convertirse en preciadas perlas exóticas. Entonces, surge la duda. La incertidumbre de saber si la generación que está creciendo bajo el abrazo continuo de las redes sociales sabrá estar sola. Si al no haber recibido la dosis habitual de soledad adolescente, no resultará más vulnerable al sombrío y temible ataque del gregarismo.
Ahora, Facebook, Twitter, Tuenti y otras redes sociales están convirtiendo el desarrollo personal en un crucero de masas. Los jóvenes crecen en la red, comparten cada minuto de su evolución y de su intimidad. Pérdida terrible de la vida privada, dirán unos. Aumento de la transparencia y la sinceridad, dirán otros. La única certeza es que, con sus pros y sus contras, el virus del exhibicionismo de los reality shows ha penetrado en nuestra conducta social.
Hay una necesidad, una obligación, de ser visibles. Somos la imagen que se refleja en los ojos de los demás. Y en esa obsesión por compartir la existencia se esconde un modo de reafirmar la identidad, de reclamar un lugar en el grupo y de lanzar al aire un ¡aquí estoy yo!, ¡contad conmigo!
El anonimato produce terror, del mismo modo que asusta la soledad. Las redes sociales son el espantajo que aleja el fantasma de la exclusión, el rincón de las voces que rompen el silencio y la tristeza. Frente a la pantalla del ordenador puedes sentir que formas parte de un grupo, que tienes un lugar donde volcar las emociones, donde compartir tu tiempo.
Pero la soledad también es una fuente de riqueza en nuestras vidas. En ella se encuentra el germen del pensamiento, del arte, de nuestra propia identidad. En un mundo permanentemente conectado, los espacios de aislamiento se reducen hasta convertirse en preciadas perlas exóticas. Entonces, surge la duda. La incertidumbre de saber si la generación que está creciendo bajo el abrazo continuo de las redes sociales sabrá estar sola. Si al no haber recibido la dosis habitual de soledad adolescente, no resultará más vulnerable al sombrío y temible ataque del gregarismo.
Emma Riverola, La hipermnesia y Facebook, El País, 04/10/2009
Comentaris
Respecte als adolescents i internet també estic d'acord, ja que hi ha joves que en comptes de fer deures o estudiar, es posa a xatejar, perquè creuen que a les reds socials és una forma de relacionar-se amb altres persones i compartir aficcions, en aquesta cas si, però crec que hi dediquen massa temps.
Pel que fa a la solitud, crec que és bo, ja que cada ésser humà té dret a la intimitat; i crec que a vegades s'està més bé sol que acompanyat.
Crec que les xarxes socials faciliten la comunicació, ja que surt més a compte deixar un missatge per l'ordinador. Pero també penso que hi ha gent que es pensa que internet es un lloc segur en el qual es poden penjar fotogràfies,comentaris amb la total lliberat. Crec que s'ha de tenir vida social, contacte amb la gent i no estar tot el dia darrera d'una pantalla, respecte al tema de la solitud crec que una mica de solitud va bé pero es necessari relacionar-se
Jo, personalment estic més acord amb Arthur Schopenhauer, crec que les persones estan dividides entre sociabilitat i solitud. Ambdues parts són necessàries per evolucionar,créixer,madurar...equilibradament. És necessari conviure en societat per aprendre d'ella, a conviure i sentir-se acceptat, però la solitud ajuda a coneixer-nos a nosaltres mateixos i sentir-nos més segurs davant la resta de persones.
Respecte al facebook i altres reds socials crec que no es dolen tenir-ne sempre i quan tenin en compte el que s'hi publiqui. Tothom te que teni la seva identitat, momens per pensa, per reflexionar... pero també s'ha de tenir vida social compartir coses amb els amics o familiars. Perque quan no tens vida social el que pasa es que la busques amb aquestes reds socials, canvian la teva identitat i inventante una de nova, amb la finalitat que els altres t'acceptin.
Estic d'acord amb ella perquè aquestes xarxes no són ni molt menys dolentes, fins i tot a vegades ens arriben a solucionar problemes que no creiem que es puguin resoldre, encara que sempre en aquestes xarxes em de saber guardar la nostra identitat dintre del màxim possible. Però de tant en tant la gent hauria de pensar en quedar-se amb algunes de les seves coses sense que ningú les sapiguès. Això faria que ens valorèssim més tal com som i així crearíem el dubte de que pensen els demes, que moltes vegades aquest dubte s'acaba resolent amb les xarxes.
La meva opinió és que no sabran ni podran estar soles sempre necessitarà estar amb algú. La solitud no sempre es dolenta, és més en alguns casos pot ser bona. Pot fer que un es coneix-hi millor. Aquelles persones sabran reflexionar per si soles, independentment de les opinions dels altres. Per altre part sempre va bé tenir un grup de persones on et sentis agust.
Per una altre banda estic d'acord en que la soledat en petites proporcions també va bé per coneix-te a tu mateix i desxifra per tu mateix com ets i que vols fer.
Crec que cada persona a de trobar el seu equilibrí, ni tancar-se a les relacions socials, ni no tenir una mica de vida privada.
El que no estic d’acord és en la segona part del text. Ens parla de que la intimitat dels joves que utilitzen les xarxes socials (com facebook, Tuenti...) està amenaçada. Jo crec que les xarxes socials serveixen per preservar les amistats que has fet al llarg de la teva vida d’una forma fàcil i eficaç. Si que és veritat que hi ha gent que utilitza les xarxes socials per uns altres objectius, però el que no es pot fer, és generalitzar i dir que ‘‘tota una generació comparteixen cada minut de la seva intimitat’’
També diu que ‘‘l’anonimat produeix terror’’. On més informació dona una persona de la seva vida privada i de la seva intimitat és en els blocs personals. Una actualització diària explicant la seva vida i les seves opinions. La majoria d’aquets bocs són anònims o donen nombres falsos perquè els autors els utilitzen per desfogar-se.
L’ultima part del text ens parla de la solitud. Crec que la solitud es necessària per a qualsevol persona. L’excés d’aquesta no es bona. Hi ha d'haver un límit per aconseguir tindre una vida social, però sense rebutjar els moments per meditar per un mateix.
pero yo creo que también tiene aspectos positivos por que habla de la evolución, y las redes pertenecen a una parte muy importante de la evolución informática y humana.
por un lado estoy seguro que el humano seguirá evolucionando y con las redes podemos conceguir que la gente con verguenza ya de naturaleza se pueda expresar como es, pero por otro lado, esto tiene un tope y limite que todos deveriamos respetar para no profanar las intimidades agenas .
Encara que pasem masses hores al ordinador,crec que també hem de tenir un temps per estar en solitut, per pensar en les nostres coses,tenir la nostra intimitat, per que ho necessitem.
Pero en el que no estic d'acord és que ens diu que els joves estem creixen en aquestes xarxes socials i que dediquem cada minut de la nostre evolució i intimitat, jo diria que no te raó, si que poden haber-hi algunes persones que estiguin mol obsesionadas amb l'especta de xarxes socials o que no ens donguem conte de que si qe estem explican les nostres intimitats, pero molts dels joves ja saben en què es poden trobar si expliquen les intimitats o altres coses i moltes d'aquestes persones ho fan a partir de dades falses o anònimes.
També ens comenta que la solitud es una font de riquesa en les nostres vides, pero jo penso que amb uns limits perquè també has de tenir relacions socials amb l'exterior i no esta tot el dia davant d'una pantalla.
Tenir Facebook, Tuenti i altres reds socials no significa que no tinguem res privat, i que tothom ho sapiga tot sobre nosaltres, això no es així ja que en aquets llocs públics nosaltres i deiexem la imformació que nosaltres volem i també serveix per relacionar-nos amb les altres persones.
Per altre banda, estic d'acord amb la Emma ja que potser ara els adolecents estem massa temps devant la pantalla de l'ordinador i li dediquem masses hores a relacionar-nos. Potser si tot això no ho tinguessim dedicariem més temps a nosaltres, a estar sols i pensar més en les coses.
Crec que tothom ha de saber el temps que ha de dedicar a cada cosa, per tant no significa que tenin facebook haiguem de deixar de tindre vida privada, ja que tothom nencessita una mica de solitud, només que a evolucionat la manera de relacionar-se.
Tambéparla de les reds socials que actualment estàn sen molt utilitzade4s per la gent i que a ningu li agrada pasar desaparcebut tothom bol cridar l'aternció.
Anaquest text ens remarca que això a la llarga pot ser un problema perque la gent no sabra que es la solitud de poder esta sols.
En la meva opinió hiha d'haver una mica de tot de que set veigui però també de tenir moments de soletat per poder pensar,reflecsionar.
Yo no estoy deacuerdo con la autora de este articulo.
Si quieres intimidad las buscas en sitios donde puedas obtenerla. Cuando tu te registras en una identidad pra reacinarte con otras personas tu ya saves que, desde un buen principio, no tendras intimidad, ja que cada uno de tus amigos veran todo lo que pongas.
Es muy sencillo, una persona que busca intimidad ya no le atraen este tipo de cosas.
Por lo tanto, nadie a influido en ninguna decadencia que pueda tener la intimidad, ya que la intimidad no se tiene cunado se quiere no cuando se debe.
La meva opinio es que té rao en alguns aspectes.Crec que té rao sobre que la nostra evolució és propia de nostaltres, tots tenim dret a cambiar i a ser nosaltres mateixos.Estic en desacord sobre la crítica de les reds socials(Facebook,Tuenti...)Les reds de comunicació ens fasilita la camunicació amb les persones, crec que és útil però tampoc trobu bé fe un us obsesiu de les reds de comunicació.També comenta que la solitut es una font de riqueses en les nostres vides pero jo no estic decord, pensu que la salitut a de ser am uns certs limits, les persones tenim que relacionar-nos fer amistats i difrutar.
Jo estic d'acord en part totes les persones necesitem l'intimitat per relaxar-nos.
Pero també necessitem la gent i els amics i moderant el temps i l'ùs que es faci aquestes xarxes socials poden ser un bon medi per sense sortir de casa parlar amb els amics i pasar una estona agradable.
Tot i que no ha de ser necessariament per l'ùs que es fan servir també es poden utilitzar per compartir opinions amb altre gent, fer debats mes productius.
No només per fer relació social.
Per això no hi estic d'acord del tot. L'ùs d'aquestes xarxes depèn de l'ùs que faci cada persona. Aquesta es una questió tan relativa com la personalitat de cadascú. I no només priva de la llibertat ja que això el fet de que no et vegin i d'estar darrere d'una pantalla dona l'opció d'enganyar i poder dir mentides això si que es un fet mes preocupant.