Veritat i societat
a- Com que l´individu vol conservar-se, per sobre de qualsevol altre individu, en una situació natural de les coses utilitza l´enteniment gairebé només per a fingir: però com que l´home alhora, tant per necessitat com per avorriment, vol existir socialment, a mode de ramat, li cal un acord de pau i, en conseqüència, s´esforça per fer desaparèixer del seu món almenys el bellum omnium contra omnes més exagerat. Aquest acord de pau implica quelcom que sembla el primer pas per aconseguir aquell misteriós impuls envers la veritat. En aquest moment queda fixat el que d´ara en endavant ha de ser “veritat”, és a dir, s´inventa una denominació de les coses , uniformement vigent i obligatòria, i aquesta norma lingüística promulga les primeres lleis del que cal entendre com a “veritat”: perquè aquí sorgeix per primera vegada el contrast entre veritat i mentida.
b- ... els homes no rebutgen tant el fet de ser enganyats com el dany que els causa l´engany: en el fons, i en aquest estadi, no odien tant la falsedat com les conseqüències nefastes i hostils de determinats tipus de falsedat. L´home vol la veritat només en un sentit limitat semblant: li agraden les seqüeles de la veritat agradables i fonamentadores de vida, però es manté indiferent enfront d´un coneixement pur, aquell que no suposa cap conseqüència; fins i tot es mostra hostil enfront de veritats que són nocives i pertorbadores.
b- ... els homes no rebutgen tant el fet de ser enganyats com el dany que els causa l´engany: en el fons, i en aquest estadi, no odien tant la falsedat com les conseqüències nefastes i hostils de determinats tipus de falsedat. L´home vol la veritat només en un sentit limitat semblant: li agraden les seqüeles de la veritat agradables i fonamentadores de vida, però es manté indiferent enfront d´un coneixement pur, aquell que no suposa cap conseqüència; fins i tot es mostra hostil enfront de veritats que són nocives i pertorbadores.
Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Editorial Diálogo, València 2000
Comentaris
La veritat i la mentida no sòn realitats absolutes, ja que la major part de les coses no són blanques o negres sino grises. Sota aquest punt de vista, diferents opinions poden ser enriquidores en una discussió constructiva.
A més a més, el politic té l’obligació de representar els seus votants davant d'un adversari politic que representa uns votants d’un altre ideologia.
Per tant, la veritat no és absoluta, diferents observadors poden defensar diferents opinions i en el cas dels politics tenen l'obligació de representar l'opinio dels seus votants.
Només quan mantenen una opinio que saben que es falsa, cauen en la demagogia (donar la rao pel fet de guanyar la simpatia del votant) o la prevaricació (el fet de cometre errors intencionats per obtenir algún profit)
Aquesta veritat demagogica i sense contencio moral, promou les tiranies i les submissions. La veritat oficial pot ser una arma de control de la població i justificar els genocidis.
No podem ignorar la necessitat de elaborar la nostra opinio amb l’esforç d’estar ben informats.
Teresa Rigla Sebastiàn