Una ètica de futur: evitar el mal evitable.
A la pregunta feta al capítol 3: de què em puc fer responsable? s´hi respon: de tota acció evitable que comporti un patiment innecessari. Podem, per tant, a partir d´aquesta resposta oferir una definició de responsabilitat: estem obligats a evitar el mal evitable.
Aquest plantejament de Tugendhat s´aproxima a altres plantejaments realitzats sobre la responsabilitat on s´insisteix en què l´interès de la reflexió ja no recau tant sobre les accions ja realitzades (qui ha estat el culpable?) com les accions que hom pot realitzar (què hem de fer per tal d´evitar-les?). Aquesta nova manera d´entendre la responsabilitat ens permet parlar de construir una ètica orientada cap el futur (Manuel Cruz). En un moment en què la humanitat ha assolit un poder tecnològic capaç de destruir tota la vida del planeta, sembla urgent la necessitat de crear mecanismes per contenir els efectes devastadors de la raó tecnològica i garantir la continuació de la vida humana al planeta Terra. Per això ja no resulta tan rellevant preocupar-se pel que s´ha fet, sinó pel que podem fer sense perjudicar l´existència de les generacions futures (Reyes Mate). Les obligacions que vinculen els éssers humans entre si han de transcendir el límit temporal de la contemporaneïtat (”ampliar-se als subjectes futurs”). Els interessos de la humanitat actual no poden condicionar els interessos de la humanitat futura. Per tant, es fa imprescindible configurar el que ha de ser una “ètica del futur”, una ètica en què el present se senti obligat a prestar atenció als drets dels que ens han de succeir (Daniel Innerarity). Sensibles a les amenaces presents i futures, aquestes reflexions de diferents filòsofs arriben a la mateixa conclusió, semblant a la que en el seu dia va arribar el filòsof alemany Hans Jonas (1903-1992). Ja en 1979 proposà l´anomenat principi de responsabilitat, segons el qual l´imperatiu que hauria de regir totes les nostres accions hauria de ser aquest: “Actua de tal manera que els efectes de la teva acció tinguin efectes compatibles amb la permanència d´una vida humana autèntica a la Terra”. Aquesta és l´obligació sobre la que s´ha de fonamentar qualsevol ètica de futur.
Aquest plantejament de Tugendhat s´aproxima a altres plantejaments realitzats sobre la responsabilitat on s´insisteix en què l´interès de la reflexió ja no recau tant sobre les accions ja realitzades (qui ha estat el culpable?) com les accions que hom pot realitzar (què hem de fer per tal d´evitar-les?). Aquesta nova manera d´entendre la responsabilitat ens permet parlar de construir una ètica orientada cap el futur (Manuel Cruz). En un moment en què la humanitat ha assolit un poder tecnològic capaç de destruir tota la vida del planeta, sembla urgent la necessitat de crear mecanismes per contenir els efectes devastadors de la raó tecnològica i garantir la continuació de la vida humana al planeta Terra. Per això ja no resulta tan rellevant preocupar-se pel que s´ha fet, sinó pel que podem fer sense perjudicar l´existència de les generacions futures (Reyes Mate). Les obligacions que vinculen els éssers humans entre si han de transcendir el límit temporal de la contemporaneïtat (”ampliar-se als subjectes futurs”). Els interessos de la humanitat actual no poden condicionar els interessos de la humanitat futura. Per tant, es fa imprescindible configurar el que ha de ser una “ètica del futur”, una ètica en què el present se senti obligat a prestar atenció als drets dels que ens han de succeir (Daniel Innerarity). Sensibles a les amenaces presents i futures, aquestes reflexions de diferents filòsofs arriben a la mateixa conclusió, semblant a la que en el seu dia va arribar el filòsof alemany Hans Jonas (1903-1992). Ja en 1979 proposà l´anomenat principi de responsabilitat, segons el qual l´imperatiu que hauria de regir totes les nostres accions hauria de ser aquest: “Actua de tal manera que els efectes de la teva acció tinguin efectes compatibles amb la permanència d´una vida humana autèntica a la Terra”. Aquesta és l´obligació sobre la que s´ha de fonamentar qualsevol ètica de futur.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 3), Gedisa, Barna 2001
Manuel Cruz, Hacerse cargo. Sobre responsabilidad e identidad personal, Paidós, Barna 1999
Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson/Alhambra, Madrid 2007
Daniel Innerarity, La coalición de los vivos, El País, 28/06/2008
Comentaris