Quan dues obligacions col.lissionen.
Dues exigències morals alternatives se´ns presenten perquè triem. Si triem una, deixem de triar l´altre. No es poden triar les dues perquè totes dues són incompatibles. Tampoc podem deixar de triar. Estem condemnats a ser lliures. Estem davant d´un dilema moral.
La ment pot sentir-se paralitzada durant un temps. Triï el que triï el resultat serà una acció dolenta, hi haurà una pèrdua moral. Una obligació moral quedarà vulnerada. Podem triar el menor dels mals. En el cas que es presenta a l´escena 7, el pare ha d´escollir entre salvar la vida del seu fill o robar una farmàcia. La situació està envoltada de condicionants molt restrictius: la medecina és molt cara i ell no té diners, d´una banda, és l´única medecina que pot curar el seu fill. Finalment tira pel dret: entra a robar, tot i apel•lant a la comprensió dels altres. “I vosaltres que hi faríeu, en les meves circumstàncies? I si tothom robés, què passaria? pot respondre un altre: això en general és el que ningú desitjaria per a ell. Tanmateix, que n´es de valuosa la vida dels fills, fins i tot la dels fills del farmacèutic, que patiria molt si el negoci familiar plegués veles per culpa d´un assalt massiu de pares amb fills moribunds.
Les reivindicacions d´un partit emergent, el Partit Pirata planteja nous dilemes al voltant de la propietat intel•lectual, conegut com a copyrigt. Molts d´aquests plantejaments no són nous, semblen estar inspirats en els principis que Pekka Himanen recull en L´ètica del hacker, alguns provinents de la cultura underground americana. Un d´aquests principis és el de l´ accessibilitat o lliure accés als continguts que trobem a la xarxa. Rebutgen que el coneixement, la informació, hagi de ser un privilegi exclusiu d´una minoria. Com alternativa proposen un “comunisme” de la informació basat en el principi que el lliure accés a la informació s´hagi de reconèixer com un dret.
Le velles proclames socràtiques contra la sofística retornen de la mà dels internautes: el saber no pot ser objecte d´intercanvi econòmic, els mestres no poden fer dels seus coneixements una mercaderia, això és com prostituir la tasca del savi. És molt excitant voler experimentar allò que s´anomena saviesa compartida, fins que no adverteixes que és impartida, astutament dirigida i controlada per Sòcrates, un amateur del pensament.
Aquesta proposta col•lisiona amb el dret de cadascú a rebre una remuneració justa pel seu treball. Javier Marías (Y los robos presentes) es pregunta per què aquest “comunisme” defensat pels militants i simpatitzants del Partit Pirata només afecta a l´àmbit dels béns culturals? L´escriptor, el músic, els tècnics que han participat en el rodatge d´una pel•lícula han de renunciar als seus honoraris en nom d´aquest comunisme cultural. En canvi a un botiguer, la feina del qual també té una repercussió social: fa barri, la seva botiga pot ser un centre d´intercanvi d´informació, no se li convida a lliurar el benefici de les seves vendes a la comunitat ni repartir gratuïtament els seus productes entre els seus veïns.
La ment pot sentir-se paralitzada durant un temps. Triï el que triï el resultat serà una acció dolenta, hi haurà una pèrdua moral. Una obligació moral quedarà vulnerada. Podem triar el menor dels mals. En el cas que es presenta a l´escena 7, el pare ha d´escollir entre salvar la vida del seu fill o robar una farmàcia. La situació està envoltada de condicionants molt restrictius: la medecina és molt cara i ell no té diners, d´una banda, és l´única medecina que pot curar el seu fill. Finalment tira pel dret: entra a robar, tot i apel•lant a la comprensió dels altres. “I vosaltres que hi faríeu, en les meves circumstàncies? I si tothom robés, què passaria? pot respondre un altre: això en general és el que ningú desitjaria per a ell. Tanmateix, que n´es de valuosa la vida dels fills, fins i tot la dels fills del farmacèutic, que patiria molt si el negoci familiar plegués veles per culpa d´un assalt massiu de pares amb fills moribunds.
Les reivindicacions d´un partit emergent, el Partit Pirata planteja nous dilemes al voltant de la propietat intel•lectual, conegut com a copyrigt. Molts d´aquests plantejaments no són nous, semblen estar inspirats en els principis que Pekka Himanen recull en L´ètica del hacker, alguns provinents de la cultura underground americana. Un d´aquests principis és el de l´ accessibilitat o lliure accés als continguts que trobem a la xarxa. Rebutgen que el coneixement, la informació, hagi de ser un privilegi exclusiu d´una minoria. Com alternativa proposen un “comunisme” de la informació basat en el principi que el lliure accés a la informació s´hagi de reconèixer com un dret.
Le velles proclames socràtiques contra la sofística retornen de la mà dels internautes: el saber no pot ser objecte d´intercanvi econòmic, els mestres no poden fer dels seus coneixements una mercaderia, això és com prostituir la tasca del savi. És molt excitant voler experimentar allò que s´anomena saviesa compartida, fins que no adverteixes que és impartida, astutament dirigida i controlada per Sòcrates, un amateur del pensament.
Aquesta proposta col•lisiona amb el dret de cadascú a rebre una remuneració justa pel seu treball. Javier Marías (Y los robos presentes) es pregunta per què aquest “comunisme” defensat pels militants i simpatitzants del Partit Pirata només afecta a l´àmbit dels béns culturals? L´escriptor, el músic, els tècnics que han participat en el rodatge d´una pel•lícula han de renunciar als seus honoraris en nom d´aquest comunisme cultural. En canvi a un botiguer, la feina del qual també té una repercussió social: fa barri, la seva botiga pot ser un centre d´intercanvi d´informació, no se li convida a lliurar el benefici de les seves vendes a la comunitat ni repartir gratuïtament els seus productes entre els seus veïns.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 2), Gedisa, Barna 2001
David Martínez i Guillermo Lariguet, Els dilemes morals, UOC, Barna 2008
Javier Marías, Y los robos presentes, El País Semanal, 11/10/2009
Pekka Himanen, La ética del hacker, Destino, Barna 2001
Comentaris