Per què és preferible la vida?
L´escena 4 s´inicia amb la Camil•la proposant un dilema als seus companys de col•legi que el seu oncle li havia suggerit a l´escena anterior: què és preferible per a una persona, que l´ executin o passar la resta de la seva vida en una presó?
La vida amb limitacions i patiments és preferible per al Manel. Considera que la por al deixar de ser, a diluir-se en el no res és el que ens fa triar la vida, tot i les seves complicacions. L´Àlvar va en la mateixa línia de fòbia metafísica al buit: “escollir la mort és escollir el no res”.
Sebastià respon a aquests argument fent servir un raonament d´origen hedonista: “davant els sofriments interminables durant anys a la presó, és preferible la mort a la vida sense llibertat”.
Manel posa sobre la taula un argument contundent: el càstig més fort al que una persona pot ser condemnada és la pena de mort, no la cadena perpètua, per això l´anomenen la pena capital. Des del punt de vista jurídic, se suposa que és més valuosa la vida que la llibertat . Provoca un dany major la pèrdua de la vida que la pèrdua de la llibertat (“Tothom la considera com el càstig més dur, tot i que només causi un dolor breu”).
Camil•la finalment recolza al seu amic Manel amb una declaració clarament antihedonista: “en la qüestió de morir no es tracta del patiment”.
La vida amb limitacions i patiments és preferible per al Manel. Considera que la por al deixar de ser, a diluir-se en el no res és el que ens fa triar la vida, tot i les seves complicacions. L´Àlvar va en la mateixa línia de fòbia metafísica al buit: “escollir la mort és escollir el no res”.
Sebastià respon a aquests argument fent servir un raonament d´origen hedonista: “davant els sofriments interminables durant anys a la presó, és preferible la mort a la vida sense llibertat”.
Manel posa sobre la taula un argument contundent: el càstig més fort al que una persona pot ser condemnada és la pena de mort, no la cadena perpètua, per això l´anomenen la pena capital. Des del punt de vista jurídic, se suposa que és més valuosa la vida que la llibertat . Provoca un dany major la pèrdua de la vida que la pèrdua de la llibertat (“Tothom la considera com el càstig més dur, tot i que només causi un dolor breu”).
Camil•la finalment recolza al seu amic Manel amb una declaració clarament antihedonista: “en la qüestió de morir no es tracta del patiment”.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 1), Gedisa, Barna
Comentaris