Contra el "Copyright", "Copyleft".

L´ètica originària del hacker emfatitzava allò obert, el lliure accés. L´ètica hacker assumeix la creença que la "informació constitueix un bé extraordinari, i que és un deure de naturalesa ètica compartir la seva competència i habilitat elaborant software gratuït". Si bé el precedent històric del control de la lliure circulació de la informació és el monestir (en la seva regla, sant Benet elevà a la condició de principi una cita de la Bíblia que vindria de perles a moltes empreses de la nova economia: "Guardeu silenci fins i tot sobre les coses bones"; i en els monestirs la tendència a la llibertat d´informació, la curiositas, era considerada un vici), el precedent històric de l´ètica hacker és l´ètica acadèmica o científica (quan el sociòleg de la ciència Robert Merton va exposar la seva cèlebre teoria sobre el desenvolupament de l´ètica científica en el Renaixement, posà l´èmfasi en què una de les pedres angulars era el "comunisme", és a dir, la idea que el coneixement científic havia de ser públic). (...)

D´acord amb aquesta ètica hackeriana, són molts els hackers que encara difonen lliurement els resultats de les seves activitats de forma oberta perquè altres les utilitzin, les provin i desenvolupin. Succeeix així a Internet, i Linux n´és un altre exemple, ja que fou creat per un grup de hackers que dedicaren el seu temps lliure a treballar conjuntament en la seva programació. Per garantir la preservació d´aquest desenvolupament obert, Torvalds va incloure el "copyleft" en Linux des del principi. ("Copyleft" és un tipus de llicència creada en el seu origen en el projecte GNU de Stallman, per la qual cosa es garanteix que tots els desenvolupament seran posats a disposició per ús gratuït i continuïtat per part de tothom. El projecte de Stallman va prendre el nom d´una línia en un sobre que va rebre en el qual es podia llegir: "Copyleft: tots els drets a l´inrevès".)

Pekka Himanen, La ética del hacker y el espíritu de la era de la información, Destino, Barna 2001