Un criteri intersubjectiu per a la moral.
Sebastià persevera en la seva idea (escena 5), malgrat la contundència de les objeccions dels seus companys: “Robar és dolent perquè qui roba pot ser castigat. Però això significa que si una persona no roba, ho fa perquè el càstig és una cosa dolenta per ella, però no significa que robar sigui dolent.”
Aquest personatge sosté una perspectiva subjectivista per a la moral. Un acte com robar no és dolent per si mateix, sinó per les repercussions negatives que pot tenir per a la persona que pretén actuar d´aquesta manera.
El seu company Manel respon fent servir una distinció. Hi ha accions que són negatives per a una persona i hi ha accions que són dolentes per si mateixes. Per exemple: un individu cau de la bicicleta sense que ningú l´empenyi. Un altre exemple: uns nois més grans roben a un nen més petit. Totes dues accions comparteixen una cosa en comú, el fet que hi ha una persona que ha rebut un dany. Tanmateix, hi ha un element que les fa diferents, el fet que en una, la primera, el dany només afecta al perjudicat, en canvi la segona, no només afecta al perjudicat, sinó que provoca la indignació de tothom. Tan sols la segona acció es pot considerar una acció repudiable des del punt de vista moral. La gent reacciona quan la dignitat d´una persona ha estat vulnerada. El criteri moral que defensa el Manel no és per tant un criteri subjectiu, tampoc parla de l´existència de mals objectius, el seu criteri és un criteri intersubjectiu: qui determina el mal de l´acció no és una sensació desagradable particular, sinó un sentiment de rebuig generalitzat, El mal es detecta per la indignació col•lectiva que provoca. Així com altres afectes, com l´enveja o el temor, son afectes que podem sentir individualment, la indignació és un afecte que necessàriament s´ha de sentir en comú, un sentiment compartit, afirma Ernst Tugendhat.
Aquest personatge sosté una perspectiva subjectivista per a la moral. Un acte com robar no és dolent per si mateix, sinó per les repercussions negatives que pot tenir per a la persona que pretén actuar d´aquesta manera.
El seu company Manel respon fent servir una distinció. Hi ha accions que són negatives per a una persona i hi ha accions que són dolentes per si mateixes. Per exemple: un individu cau de la bicicleta sense que ningú l´empenyi. Un altre exemple: uns nois més grans roben a un nen més petit. Totes dues accions comparteixen una cosa en comú, el fet que hi ha una persona que ha rebut un dany. Tanmateix, hi ha un element que les fa diferents, el fet que en una, la primera, el dany només afecta al perjudicat, en canvi la segona, no només afecta al perjudicat, sinó que provoca la indignació de tothom. Tan sols la segona acció es pot considerar una acció repudiable des del punt de vista moral. La gent reacciona quan la dignitat d´una persona ha estat vulnerada. El criteri moral que defensa el Manel no és per tant un criteri subjectiu, tampoc parla de l´existència de mals objectius, el seu criteri és un criteri intersubjectiu: qui determina el mal de l´acció no és una sensació desagradable particular, sinó un sentiment de rebuig generalitzat, El mal es detecta per la indignació col•lectiva que provoca. Així com altres afectes, com l´enveja o el temor, son afectes que podem sentir individualment, la indignació és un afecte que necessàriament s´ha de sentir en comú, un sentiment compartit, afirma Ernst Tugendhat.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 2), Gedisa, Barna 2001
Ernst Tugendhat, Diàlogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999
Comentaris