Fer justícia.


L´impacte del mal és viscut com un desequilibri, com un desordre que cal compensar. I, en el moment de les compensacions, tornem enrera: als atavismes dels que l´esforç civilitzatori ens havia alliberat. Al sacrifici, per apaivagar la ira dels déus, per establir l´ordre, cal lliurar la vida dels culpables: que els facin a ells el mateix que ells van fer a altres. Que nova sang compensi la sang. I a això l´anomenen fer justícia.
Josep Ramoneda, Los avatares de lo moral, La Vanguardia, 2/02/1993

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.