L´egoisme d´avui pot ser l´altruisme del futur.
Al final de l´escena cinquena el plantejament del Sebastià es radicalitza encara més. Al capdavall, crec que l´hauríem de considerar com la culminació lògica de tots aquells principis que al llarg del capítol 2 ha anat defensant. “Per què no puc desitjar ser dolent? Crec que no cal respectar els altres, si tot fins ara em resulta bé i no hi ha conseqüències negatives per a mi”, declara amb insolència aquest personatge.
El subjetivisme defensat pel Sebastià no podia acabar d´una altra manera, ningú s´hauria d´estranyar de la seva declaració tan diàfana i alhora tan dura, el seu autisme moral ja estava implícit a l´inici del debat: “bo és allò que és bo/convenient per a mi, i, si he de fer coses que indignen els altres per aconseguir allò que vull, no m´importa en absolut”.
Això que dius et pot condemnar a la solitud, a l´exclusió social perquè ningú no pot confiar en tu, li recriminen la Glòria i la Camil•la. Però, realment aquestes advertències poc li poden incomodar al Sebastià: no sembla difícil de trobar individus amb plantejaments similars que han estat ben acollits per la societat, han gaudit de prestigi social i fins i tot han aconseguit poder polític gràcies al recolzament majoritari de la població.
D´altra banda, s´ha afirmat en la reflexió del capítol anterior que dolent és tot allò que desencadena una indignació social. Tanmateix, si adoptem una perspectiva històrica podem observar que conductes que temps abans no eren tolerades, avui en dia han estat quasi plenament acceptades. Això vol dir que allò que es va originar com un mal perquè no era compartit pel gust moral majoritari ara és un bé. Allò que va sorgir com una iniciativa que només convenia a un o a uns pocs ara convé a tothom. També succeeix a l´inrevès. Qui s´atreviria en aquests moments defensar l´esclavitud? La societat dels nostres dies reaccionaria amb indignació si algun insensat es proposés prohibir o censurar allò que en el passat es prohibia i censurava. Per tant, no és prudent condemnar de principi determinades actituds i conductes que semblen en l´actualitat radicalment individualistes i fins i tot declaradament antisocials, perquè el futur les pot absoldre, les pot declarar patrimoni de la comunitat. De l´egoisme present podrà sorgir l´altruisme del demà.
El subjetivisme defensat pel Sebastià no podia acabar d´una altra manera, ningú s´hauria d´estranyar de la seva declaració tan diàfana i alhora tan dura, el seu autisme moral ja estava implícit a l´inici del debat: “bo és allò que és bo/convenient per a mi, i, si he de fer coses que indignen els altres per aconseguir allò que vull, no m´importa en absolut”.
Això que dius et pot condemnar a la solitud, a l´exclusió social perquè ningú no pot confiar en tu, li recriminen la Glòria i la Camil•la. Però, realment aquestes advertències poc li poden incomodar al Sebastià: no sembla difícil de trobar individus amb plantejaments similars que han estat ben acollits per la societat, han gaudit de prestigi social i fins i tot han aconseguit poder polític gràcies al recolzament majoritari de la població.
D´altra banda, s´ha afirmat en la reflexió del capítol anterior que dolent és tot allò que desencadena una indignació social. Tanmateix, si adoptem una perspectiva històrica podem observar que conductes que temps abans no eren tolerades, avui en dia han estat quasi plenament acceptades. Això vol dir que allò que es va originar com un mal perquè no era compartit pel gust moral majoritari ara és un bé. Allò que va sorgir com una iniciativa que només convenia a un o a uns pocs ara convé a tothom. També succeeix a l´inrevès. Qui s´atreviria en aquests moments defensar l´esclavitud? La societat dels nostres dies reaccionaria amb indignació si algun insensat es proposés prohibir o censurar allò que en el passat es prohibia i censurava. Per tant, no és prudent condemnar de principi determinades actituds i conductes que semblen en l´actualitat radicalment individualistes i fins i tot declaradament antisocials, perquè el futur les pot absoldre, les pot declarar patrimoni de la comunitat. De l´egoisme present podrà sorgir l´altruisme del demà.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 2), Gedisa, Barna 2001
Comentaris