Mentida i supervivència.


En la naturalesa per a moltes espècies la vida depèn de la seva capacitat d´enganyar al depredador. La mentira més perfecta és la del mimetisme. El valor de la mentira està en relació directa amb l´habilitat d´aproximar-te a la veritat. Presentar-se tal qual és, per a una presa, pot ser la via més ràpida per ser devorada. De l´habilitat del depredador per enganyar en depèn també la seva supervivència.

Comentaris

Jose Moreno ha dit…
Jo relaciono el text del llibre amb aquest, ja que els polítics diuen mentides per poder arribar allà on volen i per aixó avegades diuen una cosa propera a la veritat perque sembli veritat, els polítics no fan servir mimetisme pro si que es disfressen per aparaentar el que realment no són.
18 d’octubre del 2009, a les 21:13
Anna Garrido ha dit…
Mario Bunge ens afirma que no és sempre útil dir la veritat en aquest cas es aixì.A la naturaleza la única forma de sobreviure es enganyan als teus deprededos. Un exemple és el camaleó. Aquest animal fa servir un métoda que li a donat la natura per poder enganyar els seus depredados o a les seves preses per podre sobreviure a la natura. En auest cas si que estic decort em la refecció del Mario Bunge perqué si em de mentir per sobreviure mantirem. Peró en altres casos pots sortir perjudicat enganyan o mentin de aquí ve la típica frase de " se coge ante un mentiroso que a un cojo".



Anna Garrido Vilaseca
21 d’octubre del 2009, a les 21:10
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació