Per què serveix l´ètica?
Si el primer capítol de El llibre del Manel i la Camil.la s´ha centrat en el delicte de l´assassinat, aquest segon capítol serà el robatori al voltant del qual girarà tota la controvèrsia. La pregunta és: per què robar és dolent?
Un nou personatge, el Pau, confessa amb una certa perplexitat que mai no s´havia fet aquesta pregunta: “mai no pensem en les raons per què tothom ens diu que robar està mal fet”. Aquesta també és la pregunta que plantegen alguns dels meus alumnes: per què preguntar-nos per coses que ja sabem que no s´han de fer? Realment existeixen uns alumnes com aquests? Aquest llibre està basat en personatges reals?Realment ni els personatges ni les situacions responen a les autèntiques realitats acadèmiques, perquè no és aquesta la seva funció. L´objectiu d´aquests prototipus d´alumnes, de professors i les situacions que es descriuen és estar al servei d´una manera d´entendre, no només l´ètica, de la que tan sols és una expressió, sinó fonamentalment la naturalesa humana: la seva capacitat deliberativa, que és allò que veritablement distingeix la humanitat de l´animalitat. Capacitat deliberativa que s´entén com a capacitat de preguntar per raons. Això és deliberar i així sembla que ho entenia el mateix Aristòtil.
La filosofia, segons Ernst Tugendhat, autor del llibre, consisteix fonamentalment en la clarificació conceptual. L´ètica, com a part d´ella, s´especialitza en la clarificació dels conceptes i dels termes morals. Sovint la gent fa servir paraules o discuteixen sobre determinats problemes sense saber exactament el que signifiquen i per què discuteixen. Diuen que fer una cosa és una acció dolenta però mai no s´han posat a pensar per què és dolenta.
L´ètica busca la justificació dels judicis i les normes morals i això és el que intenta fer el Pau: “Des de sempre se´ns ha dit que robar està malament”, “Als diaris i a la televisió es diu que robar és dolent i que els delinqüents han d´anar a la presó”. Des de la família, l´escola, els mitjans de comunicació li han enviat al Pau consignes sobre el que ha de fer i el que ha de respectar. Aquesta és una de les formes de justificar els nostres judicis morals: atribuir a causes externes la raó de per què és incorrecta o correcta una acció. Però no és l´única ni la més adequada.
Un nou personatge, el Pau, confessa amb una certa perplexitat que mai no s´havia fet aquesta pregunta: “mai no pensem en les raons per què tothom ens diu que robar està mal fet”. Aquesta també és la pregunta que plantegen alguns dels meus alumnes: per què preguntar-nos per coses que ja sabem que no s´han de fer? Realment existeixen uns alumnes com aquests? Aquest llibre està basat en personatges reals?Realment ni els personatges ni les situacions responen a les autèntiques realitats acadèmiques, perquè no és aquesta la seva funció. L´objectiu d´aquests prototipus d´alumnes, de professors i les situacions que es descriuen és estar al servei d´una manera d´entendre, no només l´ètica, de la que tan sols és una expressió, sinó fonamentalment la naturalesa humana: la seva capacitat deliberativa, que és allò que veritablement distingeix la humanitat de l´animalitat. Capacitat deliberativa que s´entén com a capacitat de preguntar per raons. Això és deliberar i així sembla que ho entenia el mateix Aristòtil.
La filosofia, segons Ernst Tugendhat, autor del llibre, consisteix fonamentalment en la clarificació conceptual. L´ètica, com a part d´ella, s´especialitza en la clarificació dels conceptes i dels termes morals. Sovint la gent fa servir paraules o discuteixen sobre determinats problemes sense saber exactament el que signifiquen i per què discuteixen. Diuen que fer una cosa és una acció dolenta però mai no s´han posat a pensar per què és dolenta.
L´ètica busca la justificació dels judicis i les normes morals i això és el que intenta fer el Pau: “Des de sempre se´ns ha dit que robar està malament”, “Als diaris i a la televisió es diu que robar és dolent i que els delinqüents han d´anar a la presó”. Des de la família, l´escola, els mitjans de comunicació li han enviat al Pau consignes sobre el que ha de fer i el que ha de respectar. Aquesta és una de les formes de justificar els nostres judicis morals: atribuir a causes externes la raó de per què és incorrecta o correcta una acció. Però no és l´única ni la més adequada.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 2), Gedisa, Barna 2001
Comentaris