Tercer nou manament: respecta el desig de viure o morir d´una persona.

John Locke definia a una "persona" com un ésser que raona i reflexiona i pot "considera-se a si mateix com si mateix, el mateix ésser pensant, en diferents moments i llocs". Aquest concepte de persona és el nucli del tercer nou manament. Només una persona pot voler continuar vivint o tenir plans per al futur perquè només una persona pot comprendre la possibilitat d´una existència futura per a si mateix. Això significa que posar fi a la vida de persones contra la seva voluntat és quelcom diferent de posar fi a les vides d´éssers humans que no són persones. De fet, estrictament parlant, en el cas d´aquells que no són persones no podem parlar de posar fi a les seves vides en contra o segons la seva voluntat perquè no poden tenir desitjos sobre aquesta qüestió. Tenir consciència d´un mateix, i de continuar l´existència d´un al llarg del temps, fa possible un tipus de vida completament diferent. Per a una persona que pot veure la seva vida com un tot, el final de la vida adopta un significat completament diferent. Pensa en quantes coses de les que fem estan orientades cap el futur: l´educació, el conrear relacions personals, la vida familiar, les trajectòries professionals, els estalvis, els plans de vacances. Per aquest raó, posar fi prematurament a la vida d´una persona pot fer que resultin inútils una bona part dels seus esforços del passat.

Per tots aquest motius, matar a una persona contra la seva voluntat és un injustícia molt més greu que matar un ésser que no és una persona. Si volem traduir això en termes de drets, llavors és raonable dir que només una persona té dret a viure.

Peter Singer, Repensar la vida y la muerte, Paidós, Barna 1997