Respecte i patiments innecessaris.
L´escena 2 del tercer capítol de El llibre del Manel i la Camil.la s´inicia amb una pregunta del Manel adreçada als seus pares:” No creieu que causar patiments als altres és una cosa que mai no hauria d´estar permesa?”
La mare del nostre protagonista respon a la manera d´Epicur: “Hi ha patiments que són necessaris”. I li recorda que quan era un marrec van haver-li de posar-li una injecció per curar una amigdalitis, tot i que ja sabien que a ell li aterraven les injeccions. Aquell era un exemple de patiment inevitable per poder a la llarga produir un bé, un plaer, la recuperació de la salut. Hi ha per tant patiments necessaris, aquells que es fan pel bé d´algú.
El pare del Manel s´afegeix a la conversa i presenta el cas del tracte inhumà, malgrat les prohibicions expresses de les convencions internacionals, dels presoners de guerra. Aquí parlem de maltractes, d´humiliacions, de patiments innecessaris.
La tortura és un patiment innecessari perquè que implica la humiliació més vil de qui n´és la víctima. La pràctica la tortura suposa total manca de respecte envers la integritat moral i física de la persona torturada. Quan es practica la tortura hi ha una plena desconsideració de la dignitat de la persona, i en conseqüència suposa la seva radical deshumanització, o el que és el mateix, aquesta queda rebaixada a la condició d´objecte sobre el qual qualsevol pràctica aberrant és aplicable.
Si busquem, per tant, un criteri de demarcació moral entre aquests dos tipus d´actes, patiments necessaris i patiments innecessaris, el trobem en el respecte. La manca de respecte és el que marca la diferència: fer patir innecessàriament a un altre significa convertir a aquest altre en una víctima de la nostra ceguesa moral, la nostra incompetència de veure en l´altre una altra persona.
La mare del nostre protagonista respon a la manera d´Epicur: “Hi ha patiments que són necessaris”. I li recorda que quan era un marrec van haver-li de posar-li una injecció per curar una amigdalitis, tot i que ja sabien que a ell li aterraven les injeccions. Aquell era un exemple de patiment inevitable per poder a la llarga produir un bé, un plaer, la recuperació de la salut. Hi ha per tant patiments necessaris, aquells que es fan pel bé d´algú.
El pare del Manel s´afegeix a la conversa i presenta el cas del tracte inhumà, malgrat les prohibicions expresses de les convencions internacionals, dels presoners de guerra. Aquí parlem de maltractes, d´humiliacions, de patiments innecessaris.
La tortura és un patiment innecessari perquè que implica la humiliació més vil de qui n´és la víctima. La pràctica la tortura suposa total manca de respecte envers la integritat moral i física de la persona torturada. Quan es practica la tortura hi ha una plena desconsideració de la dignitat de la persona, i en conseqüència suposa la seva radical deshumanització, o el que és el mateix, aquesta queda rebaixada a la condició d´objecte sobre el qual qualsevol pràctica aberrant és aplicable.
Si busquem, per tant, un criteri de demarcació moral entre aquests dos tipus d´actes, patiments necessaris i patiments innecessaris, el trobem en el respecte. La manca de respecte és el que marca la diferència: fer patir innecessàriament a un altre significa convertir a aquest altre en una víctima de la nostra ceguesa moral, la nostra incompetència de veure en l´altre una altra persona.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, Gedisa, Barna 2001
Javier Sádaba, Diccionario de ética, Planeta, Barna 1997
Comentaris