Fer mal sense fer patir.
En les últimes escenes del primer capítol de El llibre del Manel i la Camil.la s´insisteix en la declaració antihedonista expressada per la Camil•la a l´escena anterior: “en el morir no es tracta del patiment”.
El Manel estableix una clara distinció entre conceptes que sovint es confonen: dany i patiment. Hom pot provocar un dany sense al mateix temps provocar un patiment. El matrimoni d´ancians que va ser assassinat la nit anterior, per exemple, els van matar mentre dormien. Segurament no van patir, però van rebre un dany irreparable.
Per últim, d´una situació aparentment intranscendent de tan habitual: la seva mare demana al seu pare que tanqui la porta del carrer, el Manel n´extreu l´última objecció al plantejament hedonista (identificació entre patiment i mal moral). Per què la gent acostuma a tancar la porta abans d´anar-se a dormir? “Ningú no vol morir, encara que la mort no faci patir gens”.
El Manel estableix una clara distinció entre conceptes que sovint es confonen: dany i patiment. Hom pot provocar un dany sense al mateix temps provocar un patiment. El matrimoni d´ancians que va ser assassinat la nit anterior, per exemple, els van matar mentre dormien. Segurament no van patir, però van rebre un dany irreparable.
Per últim, d´una situació aparentment intranscendent de tan habitual: la seva mare demana al seu pare que tanqui la porta del carrer, el Manel n´extreu l´última objecció al plantejament hedonista (identificació entre patiment i mal moral). Per què la gent acostuma a tancar la porta abans d´anar-se a dormir? “Ningú no vol morir, encara que la mort no faci patir gens”.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 1), Gedisa, Barna 2001
Comentaris