L´ètica, com dibuixar l´únic cercle.

Per què he de respectar totes les persones? Per què no puc ser bo només amb els meus amics? Què passa si sóc dolent amb aquells que no ho són? Són les preguntes que es fa el Sebastià a l´escena 6. L´empatia ha de tenir uns límits. Això és el màxim que se li pot demanar a qui fa un moment declarava que només era bo allò que era bo per als seus interessos. És un pas més per sortir dels seu solipsisme moral. Ara bo és allò que em convé a mi i als meus amics. S´ ha eixamplat una mica el cercle de la conveniència moral. Però és un cercle massa reduït que encara no pot abastar la humanitat sencera.
El problema de la moral no pot ser el problema dels límits de les meves accions moral; respondre a la pregunta, fins a on podem ser bons? Aquest és un problema més proper als interessos de la psicologia social, l´etologia humana o l´antropologia. El problema de la moral, el problema de l´ètica quan aborda la moral és un altre. El problema ètic és què és el que fa que una acció sigui moral. La resposta al problema és el respecte. Però no un respecte limitat a l´amic, al fill o familiar directe o indirecte, al compatriota o a qui comparteix les meves creences polítiques o religioses, sinó un respecte que no té en compte cap d´aquestes distincions, que no discrimina, un respecte general, universal. És el respecte que, ara sí, es pot representar pel cercle moral més gran que podem imaginar: el que inclou la humanitat sencera. En resum,el que preocupa a l´ètica no és tant com es generen els diferents cercles concèntrics, sinó com justificar l´únic cercle moral possible.

Bibliografia:

Ersnt Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 2), Gedisa, Barna 2001

Peter Singer, Practical Ethics, Cambridge University Press, 1979

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, Barna 1992

Reyes Mate, Luces en la ciudad democrática, Pearson, Madrid 2007