Per què és tan difícil ser responsable?

Quan sabem que hem fet alguna cosa vergonyosa procurem assegurar que no vam tenir més remei que actuar així, que no vam poder triar: “jo complia ordres dels meus superiors”, “vaig veure que tothom feia el mateix”, “vaig perdre el cap”, “és més fort que jo”, “no em vaig adonar del que feia”. De la mateixa manera que el nen petit, quan cau a terra el pot de la melmelada que intentava agafar del damunt de la prestatgeria, crida plorós: “Jo no he estat!” (...) En canvi, si ha fet un dibuix molt bonic, proclamarà de seguida: “Ho he fet jo solet, no m´ha ajudat ningú!”
Fernando Savater, Ètica per al meu fill, Ariel, Barna 2000, pàgines 117-118