Una moral sense càstigs?

És possible una moral no fonamentada en el càstig, es pregunta el Manel a l´escena 4 de El llibre del Manel i la Camil.la? Pel que hem pogut comprovar a l´escena 3, ja coneixem algunes de les conseqüències d´una moral tan precària: l´individu que la segueix és un oportunista que espera que els mecanismes externs de control abaixin la guàrdia per deixar via lliure als seus impulsos. Només la por al càstig pot aturar el compliment dels seus desitjos. Desaparegut el temor punitiu, deixen d´haver entrebancs per al comportament delictiu. “Una persona així no mereix la confiança de ningú”, diu el pare del Manel.
Una moral no fonamentada en el càstig és possible. Pot sostenir-se en elements que a tothom preocupa, en interessos comuns: “A ningú li agrada que li robin”. Una moral fonamentada en aquest principi pot ser educada; es tracta de potenciar l´element empàtic de la naturalesa humana: la capacitat de posar-se en el lloc de l´altre. El resultat és una persona moralitzada, un individu que no actua honradament només perquè existeix la pressió o el temor d´una possible sanció externa, sinó dirigit per una consciència interna, que aconsella o desaconsella fer o no fer un acte. Una moral autònoma.
Segons Ernst Tugendhat, tota moral és una limitació en la recerca incondicionada dels nostres interessos. Aquesta limitació pot ser el resultat de la por al càstig d´una autoritat a la que s´obeeix cegament. Seria aquest el cas d´una moral tradicionalista, autoritària. Tanmateix, ell és partidari que la limitació de la nostra llibertat sigui el resultat de la reciprocitat que ens exigim els uns als altres. Per tant, robar és dolent perquè en general hom jutja inconvenient que se li privin dels seus béns sense la seva aprovació.

Bibliografia:

Ersnt Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 2), Gedisa, Barna 2001

Ernst Tugendhat, Diálogo en Leticia, Gedisa, Barna 1999