Contra la bondat natural.

I és que, en contra del que pretenen les mitologies de l´humanisme beatífic -la de Rousseau és una de les més contundents i nefastes- no és l´home un ésser originàriament innocent, que la societat hagi pervertit i degenerat. És l´home, per ser lliure, perquè la possibilitat de l mal s´inscriu ontològicament en la seva llibertat, un ser capaç d´inventar i exercir les pràctiques del mal radical. La societat, en canvi -la llei, la norma, la voluntat bona de l´altre, la raó democràtica, la violència jurídica, etcètera- és el que pot contenir, canalitzar o refrenar l´inesgotable capacitat malèfica de la llibertat consubstancial del ser humà.

Jorge Semprún, La experiencia del mal radical, Babelia. El País, 19/03/1994