deshonestedat

1. Perseverar en les opinions que hom pugui tenir sobre un mateix, ja sigui per confondre els seus desitjos amb la realitat, ja sigui per comoditat.2. Si un es pregunta per què amaguem part de la realitat pròpia (individual o col.lectiva), ambdós motius, que certament s´oposen a l´honestedat intel.lectual, estan clarament en joc: en primer lloc, la ignava ratio (peresa de la raó): és fatigós estar a l´aguait de tots els aspectes de la pròpia realitat, en especial aquells que podrien conduir-nos a modificar les formes de vida als que estem habituats, i, en segons lloc, les propensions afectives (desitjos, pors, sentiments d´inferioritat, megalomania individual i col.ectiva, etcètera).

Ernst Tugendhat, Retractaciones sobre honestidad intel.lectual. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008