cosmopolitisme metodològic

Alternativa al nacionalisme metodològic. Abandonament de les diferències sobre les que es fonamenta el nacionalisme metodològic. Per al cosmopolitisme es tracta de desfer totes les diferències sobre les que es fonamenta el nacionalisme metodològic, parteix del fet que la vida mateixa és directament una part integrant d´una crisi global, d´un esdevenir global. No hi ha un límit clar que separi, de manera que no s´escau parlar d´un "això o allò altre", sinó més aviat de diverses formes de "tant això com allò altre". És una nova metodologia per a les ciències socials. Les ciències socials s´han enfrontat d´una manera completament insuficient a la globalització, centrant-se en tractaments específics aplicats als diversos contextos nacionals. No ens informen sobre les noves relacions de mestissatge i hibridació, que modifiquen el perfil de les fronteres. Si l´àmbit social ja no pot ser analitzat en termes nacionals, llavors la unitat d´investigació de les ciències socials s´ha de modificar, ja no posseeix la utilitat que tenia. És un error afirmar que el cosmopolitisme metodològic parteix del fet que no hi ha fronteres. En primer lloc, el concepte de frontera és en molts sentits una metàfora. Cal preguntar-se primerament què se sol entendre per frontera. La tesi bàsica sosté que efectivament les maneres antigues de traçar fronteres ja no existeixen, sinó que hi ha noves maneres de traçar-les. Tanmateix, això no vol dir que les fronteres han perdut valor, al contrari, ja que alguns grups concrets poden valorar-les positivament.

Ulrich Beck, entrevista con Ulrich Beck de Daniel Gamper, Barcelona Metrópolis, nº 70, Tardor 2007