Cosmopolitisme nacionalista
El professor Alan Wolfe en un article publicat a La Vanguardia, sota el títol Las fronteras del liberalismo (15/07/2007), aborda el problema de quines han de ser les obligacions de les societats davant de la immigració i les dels immigrants davant la societat d´acollida, des d´un punt de vista liberal.
Segons una tesi recollida del pensament kantià, l´autor de l´article sosté que per al liberalisme néixer en un lloc, viure en un lloc i gaudir d´uns avantatges que un altre individu nascut i que viu en una altre lloc del planeta n´està privat, no significa necessàriament que sigui fruit dels seus mèrits, sinó més aviat de la sort. En aquest sentit, aquell que ha estat marcat per l´ombra de l´infortuni té el dret d´abandonar el seu lloc d´origen i aventurar-se en altres llocs on aparentment la fortuna podria ser-li més favorable. D´altra banda, aquell que ha estat beneït per la deessa fortuna té l´obligació d´acollir al més desafavorit per les contingències mundanes. Aquest, podríem dir que és el fonament del cosmopolitisme ben entès.
El terme cosmopolitisme està íntimament relacionat amb el concepte de societat oberta, però cal advertir que això no vol dir que el liberalisme en general sigui favorable al desballestament radical i total de les fronteres. Societat oberta però sense renunciar a unes fronteres que delimitin clarament el seu àmbit d´influència política.
El cosmopolitisme per al liberalisme, segons Wolfe, és un tracte: la societat acull, però amb condicions. A canvi, l´acollit ha d´estar a l´alçada de l´esforç que fa la societat que l´acull, ha d´estar també obert a les normes i estils de vida propis d´aquesta societat. Aquesta és la part del tracte que, en opinió de Wolfe, el multiculturalisme (“la reacción no liberal de la izquierda hacia la immigración”) no està disposat a complir. Acollir a tothom sense condicions, com plantegen els comunitaristes és el cosmopolitisme mal entès.
Curiosament, a partir d´aquí, és quan comencen a emergir els elements comunitaristes que el liberalisme en general no vol admetre, llevat de Kymlicka. Per què el cosmopolitisme liberal no pot renunciar a les fronteres? Tal vegada perquè sense fronteres no hi ha lloc físic, simbòlic o visible on es pugui fer un tracte: tu vens de fora, si traspasses la línia has de saber al que t´hi exposes. La condició és que hi hagi algú fora de la frontera i algú dintre. Sense aquests dos no hi ha tracte, no existeix el cosmopolitisme ben entès.
Com diu Wolfe, “para los liberales, la pregunta nunca es si las fronteras deben estar completamente abiertas o cerradas; una sociedad abierta a todos no tendría valores que valiera la pena protegir, mientras que una sociedad cerrada a todos no tendría valores que mereciera la pena imitar”. Més que titular-se Las fronteras del liberalismo, l´article podria titular-se: Els límits del liberalisme. Fins a quin punt la societat liberal està disposada a acceptar a tothom que li pica a la porta? Quins són els criteris de selecció?
Sartori, un altre liberal, és força eloqüent: les regles de les societat liberals són prou flexibles perquè qualsevol pugui omplir-les dels continguts que vulgui. Tanmateix hi ha grups poc “oberts”, mancats de “creativitat”, incapaços d´acceptar els formalismes del joc polític democràtic.
Kymlicka, del que ja hem fet un breu esment, considera que a les democràcies liberals són minoria els que estan a favor de les fronteres obertes, perquè hom considera que la protecció de la seva identitat nacional, “los valores que vale la pena proteger”, segons Wolfe, estan per sobre dels hipotètics beneficis econòmics i culturals que aportin els nouvinguts. Una obertura total de fronteres podria significar el col•lapse de les institucions encarregades d´integrar-los. Des d´aquest punt de vista, “els estats han de tenir el dret legítim a limitar el nombre d´immigrants, i a fomentar la integració d´aquests, amb vista a protegir la viabilitat de les cultures nacionals existents” (Del cosmopolitisme il•lustrat al nacionalisme liberal).
Des del seu nacionalisme liberal, el pensador canadenc defensa que les cultures i els sistemes polítics nacionals proporcionen el millor context per fomentar els valors il•lustrats, la igualtat i la democràcia. No hi ha d´haver conflicte entre cosmopolitisme i nacionalisme si del que es tracta és que els immigrants es comprometin a fer efectiu el que han signat en el pacte. D´aquesta manera, paradoxalment, les cultures societàries són les que estan més a prop de materialitzar els somnis d´uns pensadors europeus del segle XVIII.
Per tant, des de la perspectiva liberal, s´hauria d´impulsar una estratègia unitària dels grups nacionals que comparteixen els ideals civilitzatoris de la il•lustració per fer front al fenomen de la immigració, fins i tot amb el risc de perdre en aquest punt una part de sobirania política. La mobilitat restringida s´ha d´imposar perquè els valors de la llibertat, l´ideal d´autonomia i deliberació política siguin viables, com a mínim per a uns pocs.
Bibliografia:
Will Kymlicka, Del cosmopolitisme il•lustrat al nacionalisme liberal, Idees 1999
Giovanni Sartori, ¿Es exportable la democracia?, Claves de razón pràctica, juny 2007
Alan Wolfe, Las fronteras del liberalismo, La Vanguardia, 15/07/2007
Segons una tesi recollida del pensament kantià, l´autor de l´article sosté que per al liberalisme néixer en un lloc, viure en un lloc i gaudir d´uns avantatges que un altre individu nascut i que viu en una altre lloc del planeta n´està privat, no significa necessàriament que sigui fruit dels seus mèrits, sinó més aviat de la sort. En aquest sentit, aquell que ha estat marcat per l´ombra de l´infortuni té el dret d´abandonar el seu lloc d´origen i aventurar-se en altres llocs on aparentment la fortuna podria ser-li més favorable. D´altra banda, aquell que ha estat beneït per la deessa fortuna té l´obligació d´acollir al més desafavorit per les contingències mundanes. Aquest, podríem dir que és el fonament del cosmopolitisme ben entès.
El terme cosmopolitisme està íntimament relacionat amb el concepte de societat oberta, però cal advertir que això no vol dir que el liberalisme en general sigui favorable al desballestament radical i total de les fronteres. Societat oberta però sense renunciar a unes fronteres que delimitin clarament el seu àmbit d´influència política.
El cosmopolitisme per al liberalisme, segons Wolfe, és un tracte: la societat acull, però amb condicions. A canvi, l´acollit ha d´estar a l´alçada de l´esforç que fa la societat que l´acull, ha d´estar també obert a les normes i estils de vida propis d´aquesta societat. Aquesta és la part del tracte que, en opinió de Wolfe, el multiculturalisme (“la reacción no liberal de la izquierda hacia la immigración”) no està disposat a complir. Acollir a tothom sense condicions, com plantegen els comunitaristes és el cosmopolitisme mal entès.
Curiosament, a partir d´aquí, és quan comencen a emergir els elements comunitaristes que el liberalisme en general no vol admetre, llevat de Kymlicka. Per què el cosmopolitisme liberal no pot renunciar a les fronteres? Tal vegada perquè sense fronteres no hi ha lloc físic, simbòlic o visible on es pugui fer un tracte: tu vens de fora, si traspasses la línia has de saber al que t´hi exposes. La condició és que hi hagi algú fora de la frontera i algú dintre. Sense aquests dos no hi ha tracte, no existeix el cosmopolitisme ben entès.
Com diu Wolfe, “para los liberales, la pregunta nunca es si las fronteras deben estar completamente abiertas o cerradas; una sociedad abierta a todos no tendría valores que valiera la pena protegir, mientras que una sociedad cerrada a todos no tendría valores que mereciera la pena imitar”. Més que titular-se Las fronteras del liberalismo, l´article podria titular-se: Els límits del liberalisme. Fins a quin punt la societat liberal està disposada a acceptar a tothom que li pica a la porta? Quins són els criteris de selecció?
Sartori, un altre liberal, és força eloqüent: les regles de les societat liberals són prou flexibles perquè qualsevol pugui omplir-les dels continguts que vulgui. Tanmateix hi ha grups poc “oberts”, mancats de “creativitat”, incapaços d´acceptar els formalismes del joc polític democràtic.
Kymlicka, del que ja hem fet un breu esment, considera que a les democràcies liberals són minoria els que estan a favor de les fronteres obertes, perquè hom considera que la protecció de la seva identitat nacional, “los valores que vale la pena proteger”, segons Wolfe, estan per sobre dels hipotètics beneficis econòmics i culturals que aportin els nouvinguts. Una obertura total de fronteres podria significar el col•lapse de les institucions encarregades d´integrar-los. Des d´aquest punt de vista, “els estats han de tenir el dret legítim a limitar el nombre d´immigrants, i a fomentar la integració d´aquests, amb vista a protegir la viabilitat de les cultures nacionals existents” (Del cosmopolitisme il•lustrat al nacionalisme liberal).
Des del seu nacionalisme liberal, el pensador canadenc defensa que les cultures i els sistemes polítics nacionals proporcionen el millor context per fomentar els valors il•lustrats, la igualtat i la democràcia. No hi ha d´haver conflicte entre cosmopolitisme i nacionalisme si del que es tracta és que els immigrants es comprometin a fer efectiu el que han signat en el pacte. D´aquesta manera, paradoxalment, les cultures societàries són les que estan més a prop de materialitzar els somnis d´uns pensadors europeus del segle XVIII.
Per tant, des de la perspectiva liberal, s´hauria d´impulsar una estratègia unitària dels grups nacionals que comparteixen els ideals civilitzatoris de la il•lustració per fer front al fenomen de la immigració, fins i tot amb el risc de perdre en aquest punt una part de sobirania política. La mobilitat restringida s´ha d´imposar perquè els valors de la llibertat, l´ideal d´autonomia i deliberació política siguin viables, com a mínim per a uns pocs.
Bibliografia:
Will Kymlicka, Del cosmopolitisme il•lustrat al nacionalisme liberal, Idees 1999
Giovanni Sartori, ¿Es exportable la democracia?, Claves de razón pràctica, juny 2007
Alan Wolfe, Las fronteras del liberalismo, La Vanguardia, 15/07/2007
Comentaris