Com sobreviure a la mort cultural
El Gonçal Mayos ha decidit dedicar la jornada a parlar-nos de la globalització. Afirma que mentre la globalització econòmica és total, la cultural encara és fragmentària, incompleta, múltiple. Aparentment, la versió cultural de la globalització és la cara amable d´aquest fenomen, ens apareix com una mena d´imperialisme tou, sensible i respectuós amb les singularitats i les diferents estils de vida. Tanmateix, la seva dependència amb la globalització econòmica, malgrat els molts esforços que ha dedicat a disminuir els seus aspectes més esquerps, no poden amagar el seu veritable rostre uniformista i homogeneïtzador.
La pregunta cabdal és si és possible mantenir la identitat cultural dins del marc de la globalització. ¿Hi ha cultures compatibles i cultures no compatibles amb el fenomen globalitzador? ¿Es pot ser alhora català i ciutadà del món? ¿Hi ha estils de vida no aptes? ¿Què és el que fa que una cultura sigui escombrada per la tendència global homogeneïtzadora dominant i altres es mantinguin?
Sobre aquesta qüestió pot ser interessant la resposta que ens dóna Charles Taylor en un article publicat a Claves de razón pràctica (Una forma diferente de valor, nº 173, juny 2007). Taylor, recolzant-se en un estudi antropològic sobre la desaparició de la cultura crow (Jonathan Lear, Radical Hope. Ethics in the Face of Cultural Devastation), es pregunta què s´ha de fer perquè els membres d´una cultura clausurada no caiguin en l´apatia i la desesperació social? És possible la supervivència cultural d´una comunitat quan els suports fonamentals de la seva forma de vida ja han deixat d´existir?
Taylor afirma que el contacte amb la cultura occidental ha estat devastador per a la majoria de les altres cultures; el xoc entre cultures ha significat la inevitable mort de la cultura més feble. Però, tot i que la mort en molts casos ha estat de forma dramàtica, en el cas dels crow no ha estat de forma tan dolorosa com en el principi semblava, segons el que ens explica Lear. La cultura crow és un model de com sobreviure a la mort cultural.
El resultat de la trobada amb els blancs en el cas del crow fou la desaparició dels suports principals de la seva forma de vida: la caça del búfal i la guerra per defensar el seu territori de caça. Caça i guerra eren els únics àmbits on el crow podia aconseguir el reconeixement de la seva excel•lència, del seu valor. El concepte impossibilitat radical serveix a Lear per descriure la situació dels crow després de la clausura de la seva cultura: no és que els actes per demostrar la seva valentia estiguessin prohibits o castigats si s´intentaven, el més tràgic era que ni tan sols es podien intentar. Caça i guerra no eren les ocupacions d´una sola classe, ni d´un sol sexe, pertanyien a tota la població, des que naixien fins que morien.
Els occidentals, assenyala Taylor, tenim dificultats per entendre l´impacte destructor que significa la mort d´una cultura. Desmoralització generalitzada, abús de l´alcohol i les drogues, violència domèstica i nens que abandonen prematurament l´escola, perpetuant aquesta mateixa pauta en la generació anterior, és la situació penosa de molts pobles indígenes que han perdut les seves referències culturals.
Taylor afirma que els occidentals, recollint la idea central del pensament de Richard Sennet, han convertit en virtut la “flexibilitat” que ens permet canviar de treball, de professió, de competència. Apreciem la persona que ha pogut canviar la seva situació, que ha pogut “reinvertar-se” i la considerem que és el resultat de la seva llibertat, autonomia i capacitat creativa i imaginativa. Justament aquestes són les característiques que no gaudeixen els grups i els individus que occident menysprea: massa rígids, inflexibles, tancats a qualsevol possibilitat de canvi, poc creatius ...
Evitar la desesperació que produeix l´eliminació dels suports essencials d´una cultura és l´objectiu d´una forma de vida en comú que no vol sucumbir a la sotragada produïda per l´impacte amb la cultura occidental. La superació d´aquesta crisi es va originar en un somni que va tenir un cap crow anomenat Plenty Coups al principi del segle XX. En aquest somni apareixia la figura d´un carboner comú, un ocell que en la tradició crow representava la saviesa adaptativa. Aquest somni no només s´entengué com la predicció de la pèrdua de la seva forma de vida sinó sobretot com l´esperança de què era possible trobar una nova vida. Tanmateix, el més important fou que deixava sense definir en què consistia aquesta nova forma de vida. Aquesta indefinició, aquesta fe en una realitat futura inconcreta és el que Lear anomena esperança radical.
El valor, la virtut més preuada pels crow, ja no podia aconseguir-se en el camp de batalla. A partir del somni de Plenty Coups s´havia d´aconseguir en el camp de l´esperança radical. Buscar un bé que encara no se sap encara que és en un món ple de riscos exigeix, en un sentit més lleu, també valor. El crow ja no s´ha d´enfrontar a un enemic identificable per demostrar la seva excel•lència, el valor en el sentit tradicional crow, sinó a un futur incert, no identificat.
Per evitar les greus conseqüències que la clausura cultural podia tenir per al seu poble, el cap Plenty Coups no se n´apropià d´una idea de valor d´una cultura diferent, la de l´home blanc per exemple, sinó que la trobà dins la seva tradició. Això permeté atorgar un significat nou a la vella definició de valor que havia perdut vigència en el nou context cultural. En virtut del somni del cap Plenty Coups, els crow abandonaren la seva antiga vida nòmada, guerrera i caçadora i n´adoptaren una de nova, passaren a ser agricultors sedentaris i pacífics sense deixar de ser crows.
La lliçó, per dir-ho així, que Taylor extreu del que relata Lear sobre els crow és que els canvis en una comunitat generats pels inevitables impactes culturals afavorits per un món globalitzat només poden ser eficaços si sorgeixen de la mateixa cultura amenaçada de mort. Un programa imposat des de fora (com la intervenció militar en Irak per imposar un règim democràtic) només triomfarà si té possibilitats de recolzar un projecte gestat des de dins del mateix grup. (vegeu principi de canvi cultural, diccionari Charles Taylor)
La pregunta cabdal és si és possible mantenir la identitat cultural dins del marc de la globalització. ¿Hi ha cultures compatibles i cultures no compatibles amb el fenomen globalitzador? ¿Es pot ser alhora català i ciutadà del món? ¿Hi ha estils de vida no aptes? ¿Què és el que fa que una cultura sigui escombrada per la tendència global homogeneïtzadora dominant i altres es mantinguin?
Sobre aquesta qüestió pot ser interessant la resposta que ens dóna Charles Taylor en un article publicat a Claves de razón pràctica (Una forma diferente de valor, nº 173, juny 2007). Taylor, recolzant-se en un estudi antropològic sobre la desaparició de la cultura crow (Jonathan Lear, Radical Hope. Ethics in the Face of Cultural Devastation), es pregunta què s´ha de fer perquè els membres d´una cultura clausurada no caiguin en l´apatia i la desesperació social? És possible la supervivència cultural d´una comunitat quan els suports fonamentals de la seva forma de vida ja han deixat d´existir?
Taylor afirma que el contacte amb la cultura occidental ha estat devastador per a la majoria de les altres cultures; el xoc entre cultures ha significat la inevitable mort de la cultura més feble. Però, tot i que la mort en molts casos ha estat de forma dramàtica, en el cas dels crow no ha estat de forma tan dolorosa com en el principi semblava, segons el que ens explica Lear. La cultura crow és un model de com sobreviure a la mort cultural.
El resultat de la trobada amb els blancs en el cas del crow fou la desaparició dels suports principals de la seva forma de vida: la caça del búfal i la guerra per defensar el seu territori de caça. Caça i guerra eren els únics àmbits on el crow podia aconseguir el reconeixement de la seva excel•lència, del seu valor. El concepte impossibilitat radical serveix a Lear per descriure la situació dels crow després de la clausura de la seva cultura: no és que els actes per demostrar la seva valentia estiguessin prohibits o castigats si s´intentaven, el més tràgic era que ni tan sols es podien intentar. Caça i guerra no eren les ocupacions d´una sola classe, ni d´un sol sexe, pertanyien a tota la població, des que naixien fins que morien.
Els occidentals, assenyala Taylor, tenim dificultats per entendre l´impacte destructor que significa la mort d´una cultura. Desmoralització generalitzada, abús de l´alcohol i les drogues, violència domèstica i nens que abandonen prematurament l´escola, perpetuant aquesta mateixa pauta en la generació anterior, és la situació penosa de molts pobles indígenes que han perdut les seves referències culturals.
Taylor afirma que els occidentals, recollint la idea central del pensament de Richard Sennet, han convertit en virtut la “flexibilitat” que ens permet canviar de treball, de professió, de competència. Apreciem la persona que ha pogut canviar la seva situació, que ha pogut “reinvertar-se” i la considerem que és el resultat de la seva llibertat, autonomia i capacitat creativa i imaginativa. Justament aquestes són les característiques que no gaudeixen els grups i els individus que occident menysprea: massa rígids, inflexibles, tancats a qualsevol possibilitat de canvi, poc creatius ...
Evitar la desesperació que produeix l´eliminació dels suports essencials d´una cultura és l´objectiu d´una forma de vida en comú que no vol sucumbir a la sotragada produïda per l´impacte amb la cultura occidental. La superació d´aquesta crisi es va originar en un somni que va tenir un cap crow anomenat Plenty Coups al principi del segle XX. En aquest somni apareixia la figura d´un carboner comú, un ocell que en la tradició crow representava la saviesa adaptativa. Aquest somni no només s´entengué com la predicció de la pèrdua de la seva forma de vida sinó sobretot com l´esperança de què era possible trobar una nova vida. Tanmateix, el més important fou que deixava sense definir en què consistia aquesta nova forma de vida. Aquesta indefinició, aquesta fe en una realitat futura inconcreta és el que Lear anomena esperança radical.
El valor, la virtut més preuada pels crow, ja no podia aconseguir-se en el camp de batalla. A partir del somni de Plenty Coups s´havia d´aconseguir en el camp de l´esperança radical. Buscar un bé que encara no se sap encara que és en un món ple de riscos exigeix, en un sentit més lleu, també valor. El crow ja no s´ha d´enfrontar a un enemic identificable per demostrar la seva excel•lència, el valor en el sentit tradicional crow, sinó a un futur incert, no identificat.
Per evitar les greus conseqüències que la clausura cultural podia tenir per al seu poble, el cap Plenty Coups no se n´apropià d´una idea de valor d´una cultura diferent, la de l´home blanc per exemple, sinó que la trobà dins la seva tradició. Això permeté atorgar un significat nou a la vella definició de valor que havia perdut vigència en el nou context cultural. En virtut del somni del cap Plenty Coups, els crow abandonaren la seva antiga vida nòmada, guerrera i caçadora i n´adoptaren una de nova, passaren a ser agricultors sedentaris i pacífics sense deixar de ser crows.
La lliçó, per dir-ho així, que Taylor extreu del que relata Lear sobre els crow és que els canvis en una comunitat generats pels inevitables impactes culturals afavorits per un món globalitzat només poden ser eficaços si sorgeixen de la mateixa cultura amenaçada de mort. Un programa imposat des de fora (com la intervenció militar en Irak per imposar un règim democràtic) només triomfarà si té possibilitats de recolzar un projecte gestat des de dins del mateix grup. (vegeu principi de canvi cultural, diccionari Charles Taylor)
(novena jornada de Cultura per a/en una època inculta)
Comentaris