Lluíííííííísssss....!

Avui he tingut la sort de sentir les reflexions de Juan Naranjo, historiador i especialista en historia de la imatge, al voltant de l´impacte causat en la societat decimonònica per l´aparició de la fotografia i l´impacte que està causant actualment la seva versió digitalitzada amb l´ajut d´Internet.

En opinió de Naranjo, fou un desig, el desig dels membres de la classe burgesa per individualitzar-se, per distingir-se el que va donar l´empenta definitiva a una tecnologia que des del Renaixement discorria el seu camí amb més pena que glòria convivint en la marginalitat amb els espectacles de les fires i del circ. És un impuls social similar el que rep avui en dia amb l´afegitó de tot allò que permeten les noves tecnologies la fotografia digital: instantaneïtat, accessibilitat, desmaterialització, desprofessionalització, democratització… Això fa que la vella passió per la notorietat de vegades es confongui amb l´exhibicionisme més groller o amb l´afany de comunicació més patètic, potser perquè també coincideix amb una època on fallen els canals espontanis de relacions interpersonals o abunda la despersonalització en l´àmbit del treball sigui de caire físic o intel•lectual.
La introducció d´una tecnologia està sempre acompanyada per l´habitual controvèrsia entre els catastrofistes i els entusiastes de les novetats. La fotografia no ha estat una excepció a aquesta regla històrica. En el segle XIX va despertar els arguments tecnòfobs dels pintors que havien administrat la seva vella tecnologia, amenaçada per la que pretenia substituir-la. En una època més propera, la fotografia digital encoratjà la ira dels fotògrafs analògics que veien perillar el futur dels seus negocis de” Bodas, Banquetes y Comuniones” (més coneguda com la BBC).
La visió prometeica dels visionaris tecnològics es caracteritza també per la seva limitada i reduccionista percepció: continuen pensant que amb cada introducció d´una nova tecnologia assistim a una transformació radical de la naturalesa de l´ésser humà, quan en el fons la tecnologia és simplement una extensió de les potencialitats, positives o negatives, de les capacitats naturals humanes. El cervell de la humanitat actual no és massa diferent del cervell dels nostres ancestres caçadors-recolectors. Un precedent del Photoshop ja va ser assajat per Stalin i Franco al servei de les seves polítiques totalitàries, en una època en què dominava la fotografia analògica. Amb l´aparició de la fotografia digital la temptació a la manipulació de les imatges ha deixat de ser un privilegi dels pèrfids dictadors. Ara l´art del retoc s´ha universalitzat. Tanmateix, i això és el que és més greu, en mans poderoses és una arma subtil de manipulació, per la sofisticació que han assolit de les tècniques del retoc, molt difícils de detectar per gent no gaire experta en la matèria, a la qual inexorablement va adreçada.

(quarta jornada del curs Cultura per a/en una època inculta)