Mite de Theut

SÒCRATES- Doncs bé, vaig sentir que va viure a Egipte a prop de Naucratis un dels antics déus del país, aquell a qui li està consagrat l´ocell que anomenen Ibis. El seu nom és Theuth i fou el primer a descobrir no només el nombre i el càlcul, sinó la geometria i l´astronomia, el joc de dames i els daus, i també les lletres. Regnava llavors en tot Egipte Thamus que vivia en aquella gran ciutat de l´alt país a la que anomenen els grecs la Tebes egípcia, així com a Thamus l´anomenen Amon. Theuth fou a veure´l i, ensenyant-li les seves arts, li va dir que haurien de ser lliurades a la resta dels egipcis. Li va preguntar aleshores Thamus quines eren els avantatges que tenia cadascuna i, segons se les anava exposant aquell, reprovava o alabava allò que en l´exposició li semblava que estava malament o bé. Moltes foren les observacions que en un o en un altre sentit, segons s´explica, va fer Thamus a Theuth a propòsit de cada art, i seria molt llarg tornar a repetir-les. Però tan bon punt arribà a l´escriptura, va dir Theuth: “Aquest coneixement, oh rei, farà més savis als egipcis i augmentarà la seva memòria. Ja que s´ha inventat com un remei de la saviesa i la memòria”. I aquell replicà: “Oh, Theuth, excels inventor d´arts, uns són capaços de donar el ser als invents de l´art, i els altres de discernir en quina mesura són avantatjosos o perjudicials per a qui van a fer-ne us. Ja que aquest invent provocarà en les ànimes de qui l´aprenguin l´oblit, per descuit del conreu de la memòria, ja que els homes per culpa de la seva confiança en l´escriptura, arribaran al record des de fora, per uns caràcters que no els són propis, no des de dintre, pel seu propi esforç. Així que, no és un remei per a la memòria, sinó per suscitar el record per al que servei el teu invent. Aparença de saviesa i no saviesa verdadera procures als teus deixebles. Perquè tot i havent sentit parlar de moltes coses sense instrucció, faran la impressió de conèixer moltes coses, malgrat de ser en la seva majoria uns perfectes ignorants; i seran odiosos de tractar, en haver-se convertit, en comptes de savis, en homes amb la presumpció de ser-ho” (Fedre 274b-275b)