islam i democràcia

Malgrat les fortes tendències religioses i fins i tot fonamentalistes del món islàmic actual, l´universalisme democràtic resulta evident en els escrits dels autors musulmans. I no hagués estat així, sense l´existència prèvia d´obres que promouen la democràcia entre els musulmans. Aquestes obres començaren a aparèixer a mitjans del segle XIX, quan els àrabs, turcs i iranians entraren en contacte amb el pensament laic modern i n´experiemntaren la seva influència. El racionalisme no ha estat aliè als filòsofs àrabs i iranians, ni tan sols a l´Edat Mitjana; tanmateix, aquest racionalisme no era idèntic al laïcisme i a l´universalisme democràtic: no considerava -i no podia considerar- la política, la societat, el dret i l´ètica com del tot aliens a la religió. En conseqüència, la creença en la independència epistemològica de la raó humana i en la responsabilitat de l´home sobre les seves accions no va poder establir-se a Orient Pròxim com a base filosòfica per al pensament democràtic. El món islàmic exemplifica avui un ordre polític i social que no sembla comptar amb una gran capacitat per desenvolupar una democràcia laica forta; tanmateix, els intel.lectuals musulmans treballen més enllà de les seves fronteres culturals en favor del rebuig de l´absolutisme, de l´enfortiment de la societat civil i d´un creixement cognitiu cap a un universalisme democràtic. Els filòsofs musulmans mai no han estat capaços de construir democràcies, però alguns han estat capaços d´ensenyar als homes a pensar en termes democràtics. Per a molta gent fora del món islàmic la categoria mateixa de "musulmà moderat" sembla incoherent perquè resulta dubtós que es puguin tenir conviccions religioses sense inclinar-se cap a tendències i simpaties fonamentalistes. Si tal és el cas, tindrem moltes dificultats per comprendre a musulmans no violents com Maulana Kalam Azad i Jan Abdul Ghaffar Jan.

Ramin Jahanbegloo, Elogio de la diversidad, Arcadia, Barna 2007