Exhibicionistes de l´arcaic.
La terminologia i determinades expressions de les TIC sembla que han acabat per envair el llenguatge d´alguns intel•lectuals que pretenen estar al dia. Amb aquestes expressions manifesten el seu entusiasme tecnofílic alhora que marquen el seu territori respecte a aquells que encara no estan a l´alçada dels nous temps. Un exemple concret d´aquesta idea és un article del Fernando Savater publicat avui mateix al diari El País (El sepulcro vacío, 7/07/2009), en el qual utilitza un terme curiós per expressar les seves fòbies literàries i filosòfiques. Amb el concepte exhibicionistes de l´arcaic desqualifica les obres de Toni Negri i Alain Badiou perquè totes dues han mantingut fidelitat a una retòrica superada, comparable a aquells que “s’enorgulleixen de no tenir mòbil o no fer servir l´ordinador”.
Aquesta mateixa desqualificació, la d´exhibicionistes de l´arcaic, encunyada per Savater pot servir d´inspiració a qualsevol institució per neutralitzar qualsevol resistència dels subordinats, raonada o no, a adoptar en la seva feina o en la seva vida les noves tecnologies. L´escepticisme queda així immediatament inhabilitat perquè és un entrebanc al progrés, justifica el passat i pretén inútilment continuar amb pràctiques i coneixements que necessàriament sucumbiran davant les possibilitats futures que obre la nova tecnologia .
La nova societat que es presenta com la societat del coneixement no accepta com a seus determinats coneixements. El coneixement per ser reconegut per aquesta societat ha de poder generar expectatives econòmiques, ha de ser rendible, innovador, original, creatiu i alhora, a ser possible, ser susceptible de ser presentat en societat en format de Power Point.
La societat del coneixement que ha impulsat el reconeixement del fet cultural, del multiculturalisme, del respecte per la diversitat d´estils de vida, resulta que és poc respectuosa envers aquells que posen en dubte els efectes meravellosos de l´aplicació de les noves tecnologies i que volen preservar els seus sabers i les seves tècniques de transmissió del coneixement. Així que un grup ètnic d´un lloc perdut enmig d´una selva pot estar tranquil perquè la seva forma de vida estarà preservada de les intromissions dels altres, mentre que un grup humà que treballi en una fàbrica, taller, oficina o aula no podrà apel•lar a cap organisme internacional per conservar la seva peculiar manera d´entendre l´activitat productiva. Encara a ningú fins ara se li ha passat pel cap titllar de genocidi cultural al fet que alguna empresa o institució obligui als seus empleats a fer cursos de reciclatge sota l´amenaça d´acomiadament. Però, és clar, és que són uns exhibicionistes de l´arcaic.
Aquesta mateixa desqualificació, la d´exhibicionistes de l´arcaic, encunyada per Savater pot servir d´inspiració a qualsevol institució per neutralitzar qualsevol resistència dels subordinats, raonada o no, a adoptar en la seva feina o en la seva vida les noves tecnologies. L´escepticisme queda així immediatament inhabilitat perquè és un entrebanc al progrés, justifica el passat i pretén inútilment continuar amb pràctiques i coneixements que necessàriament sucumbiran davant les possibilitats futures que obre la nova tecnologia .
La nova societat que es presenta com la societat del coneixement no accepta com a seus determinats coneixements. El coneixement per ser reconegut per aquesta societat ha de poder generar expectatives econòmiques, ha de ser rendible, innovador, original, creatiu i alhora, a ser possible, ser susceptible de ser presentat en societat en format de Power Point.
La societat del coneixement que ha impulsat el reconeixement del fet cultural, del multiculturalisme, del respecte per la diversitat d´estils de vida, resulta que és poc respectuosa envers aquells que posen en dubte els efectes meravellosos de l´aplicació de les noves tecnologies i que volen preservar els seus sabers i les seves tècniques de transmissió del coneixement. Així que un grup ètnic d´un lloc perdut enmig d´una selva pot estar tranquil perquè la seva forma de vida estarà preservada de les intromissions dels altres, mentre que un grup humà que treballi en una fàbrica, taller, oficina o aula no podrà apel•lar a cap organisme internacional per conservar la seva peculiar manera d´entendre l´activitat productiva. Encara a ningú fins ara se li ha passat pel cap titllar de genocidi cultural al fet que alguna empresa o institució obligui als seus empleats a fer cursos de reciclatge sota l´amenaça d´acomiadament. Però, és clar, és que són uns exhibicionistes de l´arcaic.
(cinquena jornada del curs Cultura per a/en una època inculta)
Comentaris