Crisi econòmica, humanitats i futur de la democràcia.

Martha C. Nussbaum

Estem enmig d'una crisi de proporcions gegantines i d'enorme gravetat a nivell mundial. No, no em refereixo a la crisi econòmica global que va començar a principis de l'any 2008. Que si fos aquest moment, tothom sabia el que es produiria i diversos líders mundials van reaccionar immediatament, desesperats per trobar solucions. En efecte, el desenllaç per als seus governs seria difícil si no les trobaven, i a la llarga molts s d'ells van ser reemplaçats per causa de la crisi. No, en realitat em refereixo a una crisi que passa pràcticament desapercebuda, com un càncer. Em refereixo a una crisi que, amb el temps, pot arribar a ser molt més perjudicial per al futur de la democràcia: la crisi mundial en matèria d'educació.

S'estan produint canvis dràstics en allò que les societats democràtiques ensenyen als seus joves, però es tracta de canvis que encara no s´han sotmès a una anàlisi profunda. Assedegats de diners, els estats nacionals i els seus sistemes d'educació estan descartant sense advertir certes aptituds que són necessàries per mantenir viva la democràcia. Si aquesta tendència es prolonga, les nacions de tot el món en breu produiran generacions senceres de màquines utilitàries, en lloc de ciutadans cabals amb la capacitat de pensar per si mateixos, tenir una mirada crítica sobre les tradicions i comprendre la importància dels èxits i els patiments aliens. El futur de la democràcia a escala mundial penja d'un fil.

Ara bé, quins són aquests canvis tan dràstics? En gairebé totes les nacions del món s'estan eradicant les matèries i les carreres relacionades amb les arts i les humanitats, tant a nivell primari i secundari com a nivell terciari i universitari. Concebudes com ornaments inútils pels que defineixen les polítiques estatals en un moment en què les nacions han d'eliminar tot el que no tingui cap utilitat per a ser competitives en el mercat global, aquestes carreres i matèries perden terreny a gran velocitat, tant en els programes curriculars com en la ment i el cor de pares i fills. És més, allò que podríem descriure com l'aspecte humanístic de les ciències, és a dir, l'aspecte relacionat amb la imaginació, la creativitat i el rigor en el pensament crític, també està perdent terreny en la mesura que els països opten per fomentar la rendibilitat a curt termini mitjançant el cultiu de capacitats utilitàries i pràctiques, aptes per generar renda.

La crisi ens mira de front, però encara no l'hem enfrontat. Continuem com si tot seguís com sempre, quan en realitat és evident a tot arreu que ja no es posa l'accent en el mateix que abans. En cap moment hem deliberat sobre aquests canvis ni els hem elegit a consciència, però tot i així, cada vegada limiten més el nostre futur.

Martha C. Nussbaum, Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades, Katz Editores, Madrid 2010