Llengua, imposició o alliberament?

D'ençà que el Tribunal Constitucional va tombar l'Estatut i va destapar la caixa dels trons, no hi ha dia que els del PP o Ciutadans no escupin foc contra la llei de normalització lin-güística que, ara com ara, garanteix -si més no sobre el paper- l'escolaritat en català. Uns i altres reivindiquen (sobretot aquests darrers dies de campanya electoral) el dret de rebre l'ensenyament en castellà, si així ho desitgen els pares. Amb quins criteris?

Si m'ho pregunto és perquè, no fa gaires dies, parlant d'aquesta qüestió amb uns pares polonesos, amb nens escolaritzats a Catalunya des de fa tres anys, també es mostraven partidaris d'una doble línia amb un raonament com a mínim curiós. Com a pares de dos nens escolaritzats en dos centres escolars ben diversos, havien observat que, allà on l'alumnat era majoritàriament catalanoparlant, dominaven els kumbes, mentre que en l'altre, majoritàriament no catalanoparlant, s'imposaven els quillos. I ells, francament, triar per triar, preferien que els seus fills kumbegessin. 

D'altra banda, no comprenien com, tot i haver passat tots dos fills per l'aula d'acollida, un germà ben aviat s'hagués llançat a parlar en català i en canvi l'altre germà amb prou feines si era capaç, al cap de mig any, de lligar quatre paraules seguides. Com havia de parlar en català si fora de l'aula no tenia amb qui parlar-lo i quan ho intentava es trobava amb comentaris tan poc afalagadors com: "encima de polaco, lo habla"?

Sé que això que dic i diré no és políticament correcte, i menys en dia de reflexió. Però precisament perquè de tant en tant val la pena aturar-se a reflexionar, potser no fóra tan mala cosa permetre de triar als pares si volen dur els seus fills en centres de kumbes o de quillos. No sé què em fa intuir que, per poc que els pares coneguin la realitat de les aules, la llengua pot no ser una imposició sinó un alliberament. 


Jordi Estrada, Kumbes i quillos, Regió 7, 27/11/2010